El camí és i serà llarg...però serà ferm

El camí cap a la independència de Catalunya no és un camí fàcil. Està solcat de paranys anomenats Estat Espanyol, banca, capitalisme, etc. Però si una cosa ens caracteritza als catalans i catalanes és que tenim molta tossuderia. Dimarts van imputa a l’encara president Mas per fer una cosa tant democràtica com posar unes urnes perquè el poble decideixi. El poble ho té força clar, malgrat que cal encara augmentar molt més la majoria social per assolir la independència. Cal convèncer els indecisos i sobretot, mantenir la fermesa i la convicció que ho podrem fer i que estem arribant al final del procés que ens portarà a la llibertat. De pals a les rodes ens en trobarem molts, tant dins com fora de casa. Un exemple ha estat amb el vot exterior; una gran munió de ciutadans del país no han pogut votar per les traves del govern espanyol (la majoria de vot de l’estranger és sobiranista).  I segur que hi ha molts altres exemples i tupinades que no coneixem. Hem esperat més de 301 anys. No podem esperar gaire més, però tampoc podem defallir. Ha començat, ja irremeiablement, el camí (espero que curtíssim) cap a la proclamació de la República Catalana. Tenim feina!