Tailàndia i Cambodja, dia 7: Chiang Rai i el Triangle d’Or (15 d’agost de 2015) (II)

Després d’una estoneta de passeig, tornem a pujar a la furgoneta per continuar el nostre periple pel nord de Tailàndia. El guia té molta cultura i ens explica un xic d’història del país, mentre recorrem una autopista que va des de Bangkok al nord per tal d’afavorir el transport de mercaderies. Actualment a Tailàndia hi ha sis grans tribus que conformen el país (http://www.easyviajar.com/tailandia/las-tribus-del-norte-5479 ). Una tribu de Myanmar va anar-se a instal·lar al nord del país i van fundar Chiang Rai (Ciutat del senyor Rai) (https://en.wikipedia.org/wiki/Chiang_Rai_(city)) . Van viure en pau durant molt de temps, però la ciutat s’inundava moltíssim i va decidir marxar més cap al sud i va fundar Chiang Mai (ciutat nova), juntament amb dos reis més de la zona. Anem fent camí i el guia ens explica quina serà la propera parada: un poblat de la tribu Karen. Aquesta tribu, tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Karen_(naci%C3%B3); https://en.wikipedia.org/wiki/Karen_people ). Anem a un poblat d’aquesta tribu, originària de Myanmar, de dones girafa. De fet, fa un anys la gent havia d’anar a les muntanyes d’aquest país i fer més de vuit hores de viatge per tal de poder observar aquesta “tradició”. A més, es demanava diners per fer-los fotografies i hi havia algun que altre problema. Hi va haver guies turístics tailandesos que van prometre feina a la gent d’aquesta tribu en el sector turístic: exposar les dones a la vista dels turistes i que fessin souvenirs per llavors vendre’ls. Hi va haver gent que ho va acceptar, degut a la pobresa. De fet, però, la gent dels poblats dedicats al turisme poden retornar sempre que volen a la seva zona d’origen. Les dones/noies girafa es caracteritzen per portar anells al coll i també a les cames. A les nenes se’ls comencen a posar anells als 5 anys i se’n van afegint al coll, sobretot, fins que en tenen 25. Cada tres anys s’afegeixen anells, normalment tres. És com una mena de fil de coure que s’escalfa i que es va estirant. La veritat és que pesa. Segons sembla, i segons alguns estudis fets, el pes baixa les espatlles, no estira el coll i no es trenca el coll quan els hi treuen. De fet, segons ens conta el guia, s’han fet estudis i a les dones els pugen les espatlles i recuperen la normalitat. Actualment, però, hi ha un 70% de famílies que no volen seguir aquesta tradició i ja no posen els collars a les filles.

Sabent la història, no m’abelleix gens ni mica entrar al poblat, però al final ho faig. Hi ha nenes ja amb collar i dones ja molt grans. La majoria ho fan per diners, d’exposar-se a les fotos, mentre al costat tenen una petita parada. Hi ha nenes, que enlloc d’estar escolaritzades estan a les parades.  La veritat és que impressiona veure-ho. Les terres a on habita el poblat, els hi ha cedit el rei, a qui els tailandesos veneren. De totes maneres, fa anys que els tailandesos no saben res del seu rei, des de 2012 que no apareix en públic i no se sap del cert quin és el seu estat de salut. (continuarà)

(La imatge correspon a una de les dones Karen amb anells al coll)