Tailàndia i Cambodja, dia 5: De Siem Reap a Chiang Mai (13 d’agost de 2015) (I)

Ens llevem, per no perdre el costum, ben aviat. Esmorzem de nou a l’hotel, en el bufet lliure, però avui no hi ha sort; les taules de fora estan ocupades i esmorzem a dins. Tampoc ens entretenim molt, ja que tenim llogat, per unes hores, un tuk tuk que ens permeti fer una darrera incursió a Angkor Wat, ja que encara tenim el permís de 40 euros vigent. Ens decantem per explorar una mica més la zona d’Angkor Thom i els secrets que s’hi amaguen. De nou, cal anar tapada i passar calor tot caminant. El primer que veiem, de lluny, és un imponent buda al qual no vam parar molt esment el dia anterior. Aprofitem per anar a visitar el temple de Bayon (https://en.wikipedia.org/wiki/Bayon ). També anem a visitar el Baphuon (https://es.wikipedia.org/wiki/Baphuon ) i la zona del Palau Reial (https://en.wikipedia.org/wiki/Phimeanakas) , que estan força ruïnoses, però en procés de reconstrucció. Malgrat tot, la passejada és agradable. I com que el sol no apreta de valent, és bonic passejar-hi. Com que no tenim molt temps, ens afanyem una mica a visitar la darrera part que ens queda, el Chau Say Tevoda (https://en.wikipedia.org/wiki/Chau_Say_Tevoda) i també la terrassa dels elefants (https://en.wikipedia.org/wiki/Terrace_of_the_Elephants) , farcida de turistes xinesos. La veritat és que la terrassa impacta: genials les escultures, gairebé perfectes, dels elefants de pedra que han sobreviscut anys i pans a les vicissituds climatològiques.
Mentre passegem també ens sorprèn que hi ha una colla de nois que demanen que els signis un justificant que no van a escola, i segons sembla, si et fan de guia, estan exempts d’anar-hi. La veritat és que és ben trist i ens neguen a signar-los-hi. Finalment, marxem cap a l’hotel. Allí no tenim gaire temps lliure: dutxar-nos de la calor matinal, acabar d’ordenar la maleta i pujar a un tuk tuk, ja per última vegada durant el viatge, per anar cap a l’aeroport per un mòdic preu de 5 dòlars. (continuarà)
(La fotografia correspon a la zona de la terrassa dels elefants,al complex d'Angkor Thom)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació