Tailàndia i Cambodja, dia 4: Ankgor Wat (12 d’agost de 2015) (IV)

Les portes són de característiques similars, la més ben conservada és la Porta Sud, amb una triple torre amb rostres esculpits en les quatre direccions, té vint-i-tres metres d'alçada. Els rostres de les portes representen Avalokitesvara, donat que es tracta d'una ciutat d'esperit budista. El portal no té llinda, està cobert per un arc fals que suporta la torre central amb dos dels rostres orientats a l'interior i exterior de la ciutat. Als costats hi ha dues torres adossades amb un rostre cada una que miren a orient i occident, aquestes estructures reposen sobre unes cambres laterals que s'obren a l'interior del pas principal. Als costats de l'obertura central hi ha uns grups d'elefants, dos a l'exterior i dos més a l'interior, tot i que un dels interiors s'ha perdut.
Als quatre racons de l'interior del recinte hi ha quatre templets, els PrasatChrung, que conservaven les esteles fundacionals de l'època de Jayavarman VII.
A l'interior d'aquest recinte hi ha una important sèrie de monuments. Les portes est i oest estan comunicades per una calçada, de la mateixa manera que les portes Nord i Sud. A l'encreuament d'aquestes calçades, al bell mig d'Angkor Thom, hi ha el temple de Bayon, al quadrant nord-oest hi ha el Palau Reial (amb el temple de Phimeanakas) i el Baphuon. Davant el Palau Reial hi ha l'àmplia Terrassa dels Elefants, oberta a la Plaça Central, al fons de la qual s'aixequen les torres del Prasat Suor Prat. El recinte conté encara molts altres monuments de menor entitat.
Al sud-oest del recinte hi ha una bassa on s'acumulava l'aigua de pluja, és la part més baixa de la ciutat. Aquesta bassa desguassava directament al fossat exterior.
En els darrers decennis el conjunt s'ha beneficiat d'obres de neteja i restauració, a més d'aturar l'espoli que patien els monuments.”
Hi passem una llarguíssima estona i quan ja ens en cansem, i com que no tenim tot el temps del món, marxem cap a la propera parada, un seguit de runes més que estan en reconstrucció. Les escales són dures de fer, gairebé a quatre grapes, però com que comença a tronar i amenaça a tempesta, girem cua.  La propera parada que fem ja serà a un altre lloc monumental, un monument en runa que sembla veritablement extret de conte de fades, Ta Phrom. Quan el tuk tuk ens  hi deixa, plou bastant i optem per a fer un petit recés i veure un batut, cosa que anirem repetint durant tot el viatge. El demano de durian (https://en.wikipedia.org/wiki/Durian  ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Durian ) una fruita que he vist i que té un gust i una olor ben rars. Tal i com diu viquipèdia, “El durian és el fruit tropical de diverses espècies d'arbres que pertanyen al gènere Durio dins la família malvàcia (encara que alguns taxonomistes emplacen el gènere Durio en una família diferent, la Durionaceae). Per a molts asiàtics es tracta del rei dels fruits. Es diferencia per tenir un fruit gros (de fins a 30 cm de llargada i 3 kg de pes) amb una olor única, que esdevé pudor tenaç al cap de poc, i unes espines que el cobreix. La polpa és de groc pàl·lid a vermella, segons les espècies.

Els durian són natius de Brunei, Indonèsia i Malàisia, i a occident es coneixen des de fa uns 600 anys”. (continuarà)
(La fotografia també correspon a Angkor Thom)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís