Tailàndia i Cambodja, dia 4: Ankgor Wat (12 d’agost de 2015) (IV)
Les portes són de característiques similars,
la més ben conservada és la Porta Sud, amb una triple torre amb rostres
esculpits en les quatre direccions, té vint-i-tres metres d'alçada. Els rostres
de les portes representen Avalokitesvara,
donat que es tracta d'una ciutat d'esperit budista. El portal no té llinda, està cobert per un arc fals que suporta la
torre central amb dos dels rostres orientats a l'interior i exterior de la
ciutat. Als costats hi ha dues torres adossades amb un rostre cada una que
miren a orient i occident, aquestes estructures reposen sobre unes cambres
laterals que s'obren a l'interior del pas principal. Als costats de l'obertura
central hi ha uns grups d'elefants, dos a l'exterior i dos més a l'interior,
tot i que un dels interiors s'ha perdut.
Als quatre racons de l'interior del recinte
hi ha quatre templets, els PrasatChrung, que conservaven les esteles fundacionals de l'època de Jayavarman VII.
A l'interior d'aquest recinte hi ha una
important sèrie de monuments. Les portes est i oest estan comunicades per una
calçada, de la mateixa manera que les portes Nord i Sud. A l'encreuament
d'aquestes calçades, al bell mig d'Angkor Thom, hi ha el temple de Bayon, al quadrant
nord-oest hi ha el Palau Reial (amb el temple de Phimeanakas) i el Baphuon. Davant el
Palau Reial hi ha l'àmplia Terrassa dels Elefants, oberta a la
Plaça Central, al fons de la qual s'aixequen les torres del Prasat Suor Prat.
El recinte conté encara molts altres monuments de menor entitat.
Al sud-oest del recinte hi ha una bassa on
s'acumulava l'aigua de pluja, és la part més baixa de la ciutat. Aquesta bassa
desguassava directament al fossat exterior.
En els darrers decennis el conjunt s'ha
beneficiat d'obres de neteja i restauració, a més d'aturar l'espoli que patien
els monuments.”
Hi
passem una llarguíssima estona i quan ja ens en cansem, i com que no tenim tot
el temps del món, marxem cap a la propera parada, un seguit de runes més que
estan en reconstrucció. Les escales són dures de fer, gairebé a quatre grapes,
però com que comença a tronar i amenaça a tempesta, girem cua. La propera parada que fem ja serà a un altre
lloc monumental, un monument en runa que sembla veritablement extret de conte
de fades, Ta Phrom. Quan el tuk tuk ens
hi deixa, plou bastant i optem per a fer un petit recés i veure un
batut, cosa que anirem repetint durant tot el viatge. El demano de durian (https://en.wikipedia.org/wiki/Durian
; https://ca.wikipedia.org/wiki/Durian
) una fruita que he vist i que té un gust i una olor ben rars. Tal i com diu viquipèdia,
“El durian és el fruit tropical de
diverses espècies d'arbres
que pertanyen al gènere Durio dins la família malvàcia (encara
que alguns taxonomistes emplacen el gènere Durio en una família diferent, la
Durionaceae). Per a molts asiàtics es tracta del rei
dels fruits. Es diferencia per tenir un fruit gros (de fins a 30 cm de
llargada i 3 kg de pes) amb una olor única, que esdevé pudor tenaç al cap de
poc, i unes espines que el cobreix. La polpa és de groc pàl·lid a vermella,
segons les espècies.
Els durian són natius de Brunei, Indonèsia i Malàisia, i a occident es coneixen des de fa uns 600 anys”. (continuarà)
(La fotografia també correspon a Angkor Thom)
Comentaris