Tailàndia i Cambodja, dia 4: Ankgor Wat (12 d’agost de 2015) (III)

Passem una bona estona, sota una calor asfixiant, recorrent les pedres plenes d’història, juntament amb una bona munió de turistes que vénen d’arreu del món. Per pujar al punt més alt de la construcció cal que ens esperem una bona estona; a més, les dones cal que anem tapades. A jutjar pels pamflets, però, sembla que les dones siguem un dimoni: tot ho fem malament. No podem tocar els monjos, no podem fumar, no podem vestir de manera provocativa, etc. El díptics de prohibició tenen en tot moment símbol femení... Passat l’enuig, la visió des del cim de l’edificació em deixa sense respiració. I també se m’escapa el riure quan sento els comentaris d’un grup de turistes espanyols quan veuen la meva camiseta independentista d’”Ara és l’hora”, que per cert, no són gaire elogiosos. Finalment, marxem i anem a buscar el nostre conductor de “Tuk tuk”, que ens portarà fins a la propera parada, que no és altra que unes altres runes corresponent a tot el complex d’Angkor Wat. El passeig és agradable i hi ha molta menys gent que no en altres seccions del complex històric. Hi fem una volta, gairebé sols, i després agafem de nou el transport  fins a Angkor Thom, que per mi, és el millor de tot. Gegantí, imponent, bell i bastant ben conservat. Ens perdem durant una llarga estona per les seves entranyes, passant per llocs gairebé impossibles i fent equilibris per no deixar-hi la carcanada, gaudint del bell espectacle arquitectònic. La veritat és que en més d’una ocasió quedo ben esmaperduda.

Com s’explica a viquipèdia, Angkor Thom (https://ca.wikipedia.org/wiki/Angkor_Thom): “Angkor Thom és una de les ciutats khmers més grans i importants, forma part del complex arqueològic d'Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. És al nord de l'actual SiemReap, a Cambodja. Fou fundada per Jayavarman VII i va esdevenir la capital del regne.

La ciutat d'Angkor Thom es va aixecar en el mateix indret de l'antiga capital fundada per Yasovarman I (889-910) coneguda amb el nom de Yasodharapura i va acollir dins dels seus murs algunes construccions preexistents, com ara els temples de Baphuon (1060 ?) i Phimeanakas (S. XI).

La seva construcció es va desenvolupar a partir de finals del segle XII i fou impulsada per Jayavarman VII, quan va recuperar el poder, en el segon període del seu govern (entre el 1181 i 1219). Va ser el centre, la capital del regne en els darrers anys de la seva existència a Angkor, període en què es van portar a terme diverses intervencions i afegits en el seu urbanisme. El nom es pot traduir com «gran ciutat».

Aquesta ciutat està tancada per una muralla quadrada de 3 km de costat, perfectament orientada segons els punts cardinals. Es tracta d'un mur simbòlic, més que defensiu (no té merlets i té un terraplè a la part interior). El mur és de laterita, un material fàcil de treballar, però de baixa qualitat. Aquesta muralla està envoltada exteriorment per un fossat. S'hi accedeix per cinc portes, quatre d'elles al bell mig de cada costat de la muralla, i una cinquena, la Porta de la Victòria, oberta a la muralla oriental i situada a l'eix del Palau Reial. Cada una d'aquestes portes està precedida per un pont que travessa el fossat, a les baranes del qual hi ha una sèrie de personatges, déus en un costat i diables a l'altre. (continuarà)

(La imatge correspon a Angkor Thom)