Tailàndia i Cambodja, dia 7: Chiang Rai i el Triangle d’Or (15 d’agost de 2015) (III)

Abans d’entrar al poblat, hi ha un grup de gent, refugiats de guerra, que també venen productes. Després de la visita, i encara amb el cor encongit, marxem de nou dins de la furgoneta, a on ja fa hores que seiem. La propera parada que fem és per dinar en un self-service, ja prop del Triangle d’Or, és a dir, la frontera entre Laos, Myanmar i Tailàndia. El Triangle d’Or o Golden Triangle (https://en.wikipedia.org/wiki/Golden_Triangle_(Southeast_Asia))  va ser un punt de comerç d’opi molt important. Es portava l’opi, sobretot de Myanmar i es deixava en un illot, que era terra de ningú, enterrat, i a qui li pertocava, l’anava a recollir. Era una zona molt i molt perillosa, a on un quilogram d’opi es bescanviava per un quilogram d’or. Al segle passat , hi havia un capo que ho dominava tot, era una mena de Robin Hood, que construïa hospitals i escoles i amb això mantenia contenta la gent de la zona i tenia certa protecció de la gent local. Com que era un lloc summament perillós, des d’on s’escampava opi arreu del món, s’hi van posar molts governs estrangers. Actualment, l’illot a on es deixava l’opi (després va a passar a ser seu del comerç d’amfetamines i d’heroïna), pertany a Laos. Actualment, de dia, encara és un lloc segur,  mentre que de nit, no ho és tant. Un cop hem satisfet la gana, anem cap a la zona del port, a on hi ha un gran buda construït amb diners de Myanmar, Laos i també Tailàndia. Ens demanen els passaports i després pugem al una barca, a on ens obliguen a posar-nos el salvavides. Anem passant pel riu i veiem un gran casino, que es troba en terreny de Myanmar. El guia ens conta que la gent pot anar-hi a jugar; de fet, molts tailandesos només creuen la frontera fins al casino i retornen després d’haver-se deixat una morterada. Anem tirant pel riu i es veuen els confins dels països que formen el Triangle d’Or. El noi que ens fa de guia també ens explica que un edifici que es dirimeix des del riu s’anomena Laos Vegas; es tracta d’un casino en terreny de Laos, però que se n’ha concedit l’explotació a la Xina durant 99 anys. De fet, la Xina té un gran monopoli i utilitza el riu per traslladar falsificacions que es fan al sud del país. D’altra banda, també és habitual veure cartells a Tailàndia a on s’avisa que el fet de portar falsificacions comporta multes i penes de presó en països com França o Itàlia. Nosaltres anem fent el nostre periple i acabem baixant a Laos, a on una zona franca, a on hi ha un mercat amb bastanta pobresa. Qui vol, pot comprar whisky de sargantana, whisky de penis de tigre, etc. No m’atreveixo a tastar-ne cap i passejo un xic pel mercat (Continuarà)

(La imatge correspon al Triangle d'Or)