Tailàndia i Cambodja, dies 1 i 2: de Girona a Bangkok (9 i 10 d’agost de 2015)

Dormo bastant tranquil·lament tot i saber que en unes hores emprendré un viatge gairebé a l’altra punta del món.  Després de fer els últims retocs ens trobem amb el company de viatge i anem a esmorzar abans d’anar cap a l’estació de tren, a on n’agafem un que ens portarà a l’estació de Sants de Barcelona, a on esperem una poca estoneta abans d’agafar de nou un altre tren que ens menarà a la Terminal 2 de  l’aeroport del Prat, a on arribem amb temps de sobres. Després d’una estona s’obre la facturació i deixem la motxilla. Passem els controls preceptius i amb retard pugem a un avió d’Air Berlin. El retard que portem és considerable i a Düsseldorf arribem amb l’ai al cor, ja que hem de córrer per tot l’aeroport, juntament amb algunes persones més, per tal de poder embarcar a temps amb un altre avió de la mateixa companyia. Ho aconseguim i això fa que un cop ja asseguda, em venci el cansament i faci capcinades i algun mos. Quan el dia ja despunta, arribem a l’aeroport d’Abu Dhabi (http://www.abudhabiairport.ae/english/; https://es.wikipedia.org/wiki/Abu_Dabi ) , als Emirats Àrabs Units. Allà hi hem de passar 5 hores i aprofitem per esmorzar i estirar les cames. El lloc és sumptuós, hi ha botigues amb tics masclistes i també dones amb burca. L’espera es fa llarga abans no embarquem de nou en un avió que ens farà el trajecte final, des d’Abu Dhabi fins a Bangkok amb Ethiad Airways. El darrer tram del viatge també el passo entre capcinades, lectures i algun que altre mos. Quan aterrem a l’aeroport de   Suvarnabhumiar (http://www.suvarnabhumiairport.com/) Bangkok, ja és nit allí. Com que no passarem més d’un mes al país, no cal que fem visat, però hi ha llargues cues per fer-lo.  Un cop fets els tràmits d’immigració, només cada recollir les maletes i marxar cap a descansar unes hores a l’hotel. Per fer-ho, agafem un taxi: hi ha cues controlades per agafar taxis oficials i evitar la picaresca, molt habitual en el transport per aquell país. El destí serà un hotel un xic allunyat, però acollidor, el NRV Place Apart Hotel (https://www.booking.com/hotel/th/nrv-place-bangkok.ca.html?aid=304142;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=1;dist=0&sb_price_type=total&type=total& ; http://www.nrvplace.com/ ). Un cop allí, no tenim gaire cosa a fer: anem a comprar un mos en un 7eleven, que com veurem, és una plaga de supermercats, alhora que molt útils, i també aprofito per familiaritzar-me amb els baht (https://ca.wikipedia.org/wiki/Baht; https://en.wikipedia.org/wiki/Thai_baht)  la moneda de Tailàndia. El baht, tal i com s’explica la viquipèdia, “El baht (en alfabet tai บาท, símbol ฿, codi ISO 4217 THB) és la moneda oficial de Tailàndia. Es divideix en 100 satang (สตางค์). És emès pel Banc de Tailàndia (ธนาคารแห่งประเทศไทย, Thanakhan haeng Prathet Thai). En circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 satang i d'1, 2, 5 i 10 bahts, encunyades per la Reial Casa de Moneda Tai. Hi ha bitllets de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 bahts. Totes les monedes i els bitllets porten l'efígie del rei Bhumibol Adulyadej. Baht és també una unitat de mesura d'or usada habitualment pels joiers i orfebres tailandesos, amb el valor de 15,244 grams en el cas d'or en brut; quan es tracta d'or treballat, un baht fa més de 15,16 grams. El sistema decimal actual el va introduir el 1897 el rei Chulalongkorn. De tota manera, fins a la dècada de 1940 la moneda s'anomenava tical, que va adoptar el nom de baht(unitat de pes d'uns 15 g) ja que un tical equivalia a 15 g d'argent.”  També compro una targeta de mòbil i una recàrrega; sense saber-ho compro primer la recàrrega i després la targeta, però la veritat és que és econòmic, però com comprovaré, internet va molt lent, però millor això que res. I per poca cosa més dóna el dia: descansar unes horetes i començar ja l’aventura.  
(La fotografia correspon a l'albada a l'aeroport d'Abu Dhabi)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís