Tailàndia i Cambodja, dia 6: Chiang Mai (14 d’agost de 2015) (I)

Ens llevem al tren. De fet, al final de la matinada aconsegueixo caure en un son força profund i em desvetllo per culpa d’una senyora del servei que xiscla tot oferint cafè als viatgers. El paisatge cap a Chiang Mai és realment molt bonic, hi ha molta verdor i bellíssims camps d’arrossars. Amb força puntualitat arribem a Chiang Mai, una de les ciutat més importants del nord de Tailàndia. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Chiang_Mai; https://ca.wikipedia.org/wiki/Chiang_Mai ) , “Chiang Mai (tailandès เชียงใหม่), a vegades escrit "Chiengmai" o "Chiangmai", és la ciutat més gran i més rellevant culturalment al nord de Tailàndia. Està situada al nord de Bangkok, enmig de les muntanyes més altes del país. "Chiang Mai" vol dir "ciutat nova": rebé aquest nom al substituir a Chiang Rai com a capital del regne de Lanna l'any 1296.
Recentment, Chiang Mai s'ha convertit en una ciutat força occidentalitzada i preparada pel turisme. Atreu al voltant de 5 milions de visitants cada any, dels quals entre 1.4 i 2 milions són turistes estrangers (depenent de l'any). Chiang Mai és l'única destinació turística de Tailàndia que ha aconseguit entrar a la llista de 2012 de "Les 25 millors destinacions del món" del famós web de viatges TripAdvisor.  Se situa en la posició 24 del rànquing.

La ciutat se subdivideix en 4 zones: Nakhon Ping, Srivijaya, Mengrai i Kawila. Les tres primeres es troben a la part oest del riu Ping, mentre que Kawila se situa a la part est. El districte de Nakhon Ping configura l'àrea nord de Chiang Mai; Srivijaya, Mengrai i Kawila en són les zones oest, sud i est respectivament.  El Rey Mengrai fundó la ciudad de Chiang Mai (que significado "ciudad nueva") en 1296, y sucedió a Chiang Rai como capital del reino de Lanna. Mengrai construyó un foso y un muro alrededor de la ciudad para protegerla contra las incursiones desdeBirmania. Con la declinación del poderío del reino de Lanna, la ciudad perdió importancia y fue ocupada a menudo por los birmanos y por los thais del reino de Ayutthaya. Como resultado de las guerras birmanas que terminaron con la caída de Ayutthaya en abril de 1767, el territorio de Chiang Mai se convirtió en formalmente parte de Siam en 1774, cuando el rey tailandés Taksin lo arrebató a los birmanos, pero la ciudad quedó despoblada y sus habitantes la abandonaron entre 1776 y1791. Durante ese período, Lampang funcionó como capital de lo que quedaba de Lanna. (continuarà)
(La fotografia correspon a un abre de mango, ple de fruits)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís