Tailàndia i Cambodja, dia 3: de Bangkok a Siem Reap (11 d’agost de 2015) (i IV)

Un cop arribem a l’hotel, amb una xafogor asfixiant, ens reben amb una beguda refrescant i una tovallola humida per apaivagar la calor. Fem els tràmits i anem una estoneta a descansar. Ja em fixo ràpidament que allí els homes tenen sempre molt més protagonisme que les dones. Al cap d’una estoneta, anem a estirar les cames cap al centre de Siem Reap i acabem prenent una cervesa en un restaurant mexicà. Seguidament, retornem a l’hotel, a on ja ens espera un tuk tuk per portar-nos a comprar l’entrada d’Angkor Wat (http://whc.unesco.org/en/list/668) . Si es compra una entrada per tres dies, val 40 dòlars i és personalitzada, és a dir, t’hi fan la fotografia i tot. El taxista, un noi molt simpàtic ens porta a comprar l’entrada i allí ens sorprèn un bon aiguat, però decidim continuar amb la visita programada. I ens porta al damunt d’un turó, recomanat per un alumne meu oriünd d’aquells verals, per veure la posta de sol, el  Phnom Bakheng. Allí ens trobem amb la primera sorpresa: com que porto faldilla per damunt del genoll, no em deixen entrar; també, com que porto camiseta sense mànigues, la cosa es complica encara més. Però com que ja es coneixen bé el negoci, de seguida m’apareixen un munt de dones venent pantalons llargs i xals. En compro uns que m’acabaran fent molt servei, però em poso un jersei i passo calor per pujar fins dalt de Phom Bakheng (https://es.wikipedia.org/wiki/Phnom_Bakheng), dedicat al déu Shiva. Un cop arribem allí, hi ha un munt de gent i veiem com el dia decau poc a poc. Quan el sol ja s’ha amagat del tot, tornem a baixar i ens retrobem amb el nostre taxista, que ens porta de nou a Siem Reap. Siem Reap (https://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_de_Siem_Riep; https://en.wikipedia.org/wiki/Siem_Reap)

El primer que fem és anar a sopar en un restaurant molt bo i econòmic; un cop satisfeta la gana, ens posem a passejar pel night Market, un immens mercat que és interminable i que es fa cada nit. També ens perdem una mica pel formiguer de l’Street Pub, que com diu bé el seu nom, és un carrer ple d’establiments de menjar i beure. Tot passejant per allí, no paren de venir taxistes, pesadíssims, que t’ofereixen un tuk tuk. De fet, a la ciutat hi ha moltíssima vida nocturna, hi ha moltíssims turistes i també alguns que no crec només que vagin a visitar Angkor Wat, sinó que és habitual veure senyors ja molt grans amb noies que podrien ser les seves nétes o besnétes.  Alhora, també és fàcil veure molta pobresa i misèria... Com que estem cansats i l’endemà es presagia llarg, anem a descansar a l’hotel, enmig d’una gran xafogor i mentre els taxistes continuen amb la seva insistència... 

(La fotografia corrrespon també a Phom Bakheng)