“País con lunita” de Gerardo Guinea Diez

Durant el viatge a Costa Rica vaig conèixer el propietari de l’editorial Germinal, que em va regalar uns quants llibres. Entre ells, “País con lunita”, de Gerardo Guinea Diez (Guatemala, 1955), guanyador de diversos premis. I la veritat és que no m’estranya, ja que la seva poesia és d’aquella que fa posar la pell de gallina. Un llibre que se m’ha fet molt curt! Deixo aquí alguns dels versos que m’han voltat el cervell per donar-li plaer:
“Así las cosas
y dado que los días pasan lentos,
un poco más puros,
más allà miramos lo que fuimos
y olvidando preguntamos:
cómo pudo ocurrirnos tal cosa
antes de olvidar
se nos va la vida
y lo que falta erige sus muros
para escribir con serenidad
una teoria de preguntes
y ningún eco nos responde
ninguno,
sólo la memoria que blasfema”




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís