“País con lunita” de Gerardo Guinea Diez

Durant el viatge a Costa Rica vaig conèixer el propietari de l’editorial Germinal, que em va regalar uns quants llibres. Entre ells, “País con lunita”, de Gerardo Guinea Diez (Guatemala, 1955), guanyador de diversos premis. I la veritat és que no m’estranya, ja que la seva poesia és d’aquella que fa posar la pell de gallina. Un llibre que se m’ha fet molt curt! Deixo aquí alguns dels versos que m’han voltat el cervell per donar-li plaer:

“Así las cosas

y dado que los días pasan lentos,

un poco más puros,

más allà miramos lo que fuimos

y olvidando preguntamos:

cómo pudo ocurrirnos tal cosa

antes de olvidar

se nos va la vida

y lo que falta erige sus muros

para escribir con serenidad

una teoria de preguntes

y ningún eco nos responde

ninguno,

sólo la memoria que blasfema”