Costa Rica, dia 7: de Cahuita a Manuel Antonio (24 de març de 2015) (I)

Avui és dia de trànsit. Ja estic llevada de bon matí; acabo de recollir les coses que em queden per posar a la motxilla i marxem des del hostel fins a l’estació de busos. No són ni les vuit del matí i demanem tiquets pel bus que ens ha de portar a San José. El noi de la taquilla ha de trucar, ja que aquest bus sol anar ple i no està segur que hi hagi lloc. L’altra opció, enlloc d’utilitzar el bus públic, és fer servir una mena de xàrter privat, molt més car, però. Estem de sort i podem utilitzar el servei públic, ja que encara queda algun lloc. Paguem gairebé 10 dòlars per un seient força incòmode. Només d’entrar al bus sentim parlar català: hi ha una parella de Torredembarra, com acabarem sabent més tard (4 hores de trajecte donen per molt!) que retorna cap a Catalunya. Ens expliquen que fan temporada des de setmana santa fins a final d’any i llavors passen gener i febrer i una part de març a la casa que tenen a Puerto Viejo. Amb ells hi viatgen les seves dues filles; la gran fins i tot va a una escola Waldorf de la zona. També ens expliquen que la noia fa de voluntària a una reserva de recuperació de fauna, “Tree of Life” (http://www.treeoflifecostarica.com/) , a on la màxima responsable és una noia catalana. Es veu que la filla gran gaudeix un munt amb la seva activitat de voluntària! Durant les primeres part del trajecte, però, la insolència d’una noia alemanya crea un xic de tensió entre la família catalana i ella, ja que sense demanar permís mou el seient d’una de les filles, totalment marejada. Mentre deixem enrere Cahuita m’adono que ens manca temps per visitar coses, ja que a part de no poder visitar el centre de recuperació de fauna i els seus jardins botànics, tampoc queda temps per a poder veure indrets com les reserves indígenes que hi ha a la zona (http://ca.wikipedia.org/wiki/Bribris; http://en.wikipedia.org/wiki/Bribri_people) . Tal i com s’explica a viquipèdia “Els bribris són un dels grups ètnics més nombrosos de Costa Rica. Encara que la distribució dels pobles autòctons costarriquenys abans de la conquesta no és molt coneguda actualment, sí que es té certesa que tant els bribris com elscabécars estaven assentats en la Serralada de Talamanca. El sistema social es basava en el cacicatge. El religiós Bernardo Thiel va calcular que la població bribri sumada a la cabécar aconseguia uns vint-i-set mil indígenes a l'arribada dels conqueridors europeus, però uns altres han estimat que la població era més nombrosa. També existeix un grup de 300 persones assentats a Panamà i que abasta nou comunitats en la província de Bocas del Toro, fronterer amb Costa Rica. En l'actualitat, uns 11.000 individus bribris (el nombre que dóna el Cens Nacional de l'any 2001 és de 11.062 persones) habiten a la regió sud de Costa Rica, principalment en les reserves indígenes de Salitre i Cabagra, al cantó de Buenos Aires, situat en la Província de Puntarenas i a la Reserva de Talamanca, al cantó del mateix nom. Al llarg de la llera del riu Sixaola i del riu Yorkín, limítrofs amb Panamà. En general, els bribris han conservat el seu llengua tant en forma oral com a escrita. L'activitat més important és la agricultura, principalment el cacau i el plàtan, encara que també conreen blat de moro, fesols i tubercles. Es dediquen així mateix a la cria de porcs, cacen aus i pesquen. El seu més important expressió artesanal és la cistelleria i la fabricació d'instruments musicals, per a això utilitzen diversos elements naturals.

A causa de la seva situació aïllada, en relació amb els principals centres de civilització, alguns bribris han optat per tenir cèdules d'identitat tant panamenya com a costariquenya, la qual cosa facilita l'obtenció d'ajuda mèdica en emergències tant en un com a un altre país. Un element interessant d'aquesta ètnia és que els seus habitatges (generalment, de fusta, fabricades sobre pilots i teulades amb fulles seques) s'alcen molt separades unes d'unes altres, això a causa que els bribris aprecien la independència. No és estrany que una casa bribri es trobi a una hora de camí de l'altra casa més propera. Els bribris practiquen una religió animista basada en un xamanisme autòcton, sent una de les religions més antigues encara practicades a Costa Rica, sinó la més antiga. Les seves creences es basen en el culte a Sibú i l'estructuració de la societat bribri en clans.” (continuarà)
(La imatge és de l'estació de Cahuita)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís