Costa Rica, dia 8: Parc Nacional de Manuel Antonio a San José (25 de març de 2015) (II)

Li podem fer unes quantes fotos abans de marxar cap al parc nacional de Manuel Antonio, amb el bus que para just a la sortida del hostel i que costa 315 colons. El trajecte és curt i només d’arribar al parc ja ens vénen a rebre una munió de guies per oferir-nos els seus serveis. Tot i l’atabalament, n’acabem contractant un per 20$ per persona. A part, però, cal pagar el preu de l’entrada al parc, que és de 16$ i també esperem a veure si algú més s’afegeix a nosaltres dues. Finalment una parella americana farà el recorregut amb nosaltres. Després d’abandonar la zona de la platja, veure una iguana passejant pel mig del carrer i aguantar la calor i comprar queviures, ens endinsem cap a les entranyes del parc. El Parc Natural de Manuel Antonio (http://www.sinac.go.cr/AC/ACOPAC/PNManuelAntonio/Paginas/default.aspx; http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_nacional_Manuel_Antonio; http://en.wikipedia.org/wiki/Manuel_Antonio_National_Park  ) no és molt gran, però és molt conegut i turístic. El parc es va crear el 1972 i comprèn tant àrea terrestre com marina, essent el seu punt més elevat de 160 metres sobre el nivell del mar. El parc es troba en una regió originalment poblada pels indis de Quepos, però quan arribaren els colons els en feren fora. Més tard, gent estrangera van comprar la zona i impedien l’accés de la gent del poble, fins que es va decidir fer el parc natural i es van acabar amb aquests problemes.  El 1993 l’huracà Gert va destrossar part del bosc primari. Actualment al parc hi ha 352 espècies d’aus, 109 espècies de mamífers i 346 espècies vegetals.Tot i ser un atractiu turístic, el guia ens comenta que últimament no tenen gaire gent. Només de començar el trajecte, i gràcies al seu potent telescopi, ja veiem un peresós dormint. Ens el fotografia a través de l’objectiu i la imatge és espectacular, com la d’una iguana que descansa en el tronc d’un arbre. També podem observar un colibrí (http://ca.wikipedia.org/wiki/Troquil%C3%AD; http://es.wikipedia.org/wiki/Trochilinae ) i una espècie d’ocell que es camufla molt bé i que és de gran interès pel món de l’ornitologia (https://listaoficialavesdecostarica.wordpress.com/nuevos-registros/). Sentim també un soroll tot estrany que els guies no acaben de desxifrar tampoc. Continuem caminant i observem altres animals com els óssos rentadors, una mena de rata gegant i també molts monos caputxins ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Caputx%C3%AD; http://en.wikipedia.org/wiki/Gracile_capuchin_monkey)  quan arribem a la platja principal, la més coneguda, la de Manuel Antonio, que està solcada de turistes. Els monos no es fan gens estranys als turistes i no paren de saltar amunt i avall. Després de fer les preceptives fotografies, s’acaba el tour guiat i ens n’anem a explorar una mica el parc per tal d’aprofitar el que ens resta de dia. Anem a la platja de l’Espadilla, d’uns 800metres i fem un tros de camí pel sender que porta el mateix nom. No hi ha gairebé ningú a la platja i la imatge és de postal i aprofitem per retratar-nos-hi. Però hi ha el problema que el sender no té sortida i cal fer marxa enrere. També hi ha un lloc a on es poden veure cocodrils, però per sort no en veiem. Ara, óssos rentadors i iguanes sí que en veiem! També hi ha molts mangles (http://es.wikipedia.org/wiki/Mangle)  i arbres com cocoters i manzanillos o arbre de la mort. D’aquest últim ens adverteixen que és extremadament perillós i que tant els seus fruits com les seves fulles són verinosos (http://es.wikipedia.org/wiki/Hippomane_mancinella; http://en.wikipedia.org/wiki/Manchineel) . Quan desfem el camí fet pel sender d’Espadilla, decidim anar a fer un altre camí, el de Punta Catedral, una mena de circuit que acaba a la platja de Manuel Antonio. El camí és bonic i força fresc, però tampoc acabem veient molts animals, però sí una vista espectacular en un dels miradors, a on aprofitem per fer un mos i agafar forces per acabar de passar el dia al parc. Punta Catedral era originàriament una illa que es va unir a la massa continental gràcies l’acumulació de sediments. Després del passeig per Punta Catedral, acabem a la platja de Manuel Antonio, molt concorreguda i per aquest motiu decidim no quedar-nos-hi i anar a la platja veïna de Espadilla, a on hi ha molt poca gent. Ens banyem (l’aigua està molt més calenta que no pas a la part de l’Atlàntic!) i prenem el sol abans d’aprofitar les últimes hores que ens queden per estar al parc (continuarà)
(La fotografia correspon a un mono caputxí)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís