Costa Rica, dia 7: de Cahuita a Manuel Antonio (24 de març de 2015) (i III)

Mica en mica anem fent camí, però les 4h fins a San José se’m fan llargues, tot i la parada a Limón, sobretot per l’estretor del seient. Faig alguna que altra capcinada i finalment, arribem a San José. Mirem el rellotge i veiem que no tenim gaire temps per anar a l’estació a on hem d’agafar el següent bus, la terminal de Tracopa (http://www.tracopacr.com/) . Topem amb un taxista (a la sortida del bus n’hi ha una munió que t’ofereixen els seus serveis) i de sobte, el noi que ha fet les 4 hores de camí des de Cahuita fins a San José sense dir ni piu, ens pregunta si volem compartir el taxi, ja que ell també fa el mateix trajecte. Li diem que sí i el taxista ens porta fins a la terminal de Tracopa, a on comprem el bitllet que ens ha de portar a Manuel Antonio via Quepos, per uns 3700 colons aproximadament. Mentre esperem que sigui l’hora d’enfilar-nos al bus, en aquest cas numerat, xerrem un xic amb el noi amb qui hem compartit taxi. És de Colòmbia i vol fer una ruta per Centre Amèrica, passant per Panamà, Costa Rica, Nicaragua, etc, dormint amb tenda, gastant uns 500$ i fent de voluntari. Ens conta que durant uns dies farà de voluntari en una granja ecològica prop de Quepos, a Parrita.  A l’estació també se’ns acosta un noi que ens pregunta si som catalanes o basques, que ens ha divisat de tres hores lluny. Ell ens diu que és de Vitòria; es diu Íñigo i viu amb una noia de Costa Rica a Manuel Antonio. Per fer gestions cal que vagi a San José, tot i la distància, i és el motiu pel qual està allí. Finalment pugem al bus i anem fent camí cap a Manuel Antonio. Només fem una parada i el camí es fa més curt del previst, no hi invertim ni tres hores. Pel camí va baixant gent, entre ella el noi de Colòmbia i després de passar pel bullici de Quepos al captard, arribem al petit poble de Manuel Antonio, a on l’Íñigo s’acomiada de nosaltres. Només de baixar del bus ja tenim el hostel a on dormirem les dues properes nits, el Beach Packer Manuel Antonio (http://www.spanish.hostelworld.com/hosteldetails.php/Backpackers-Manuel-Antonio/Manuel-Antonio/25157) . Arribem que ja comença a fer-se fosc i després dels preceptius tràmits anem a l’habitació, a on l’Anna es retroba amb dues noies argentines que va conèixer al principi del seu viatge, la Flor i la Giani. Xerrem una estona amb elles, compartim experiències i després d’una dutxa reparadora, anem a sopar a un dels pocs bars que hi ha al poble de Manuel Antonio. Hi ha molts hotels i ressorts escampats per la zona, però al poble hi ha en realitat pocs llocs a on menjar i comprar. Un parell de supermercats i tres restaurants. Manuel Antonio és un lloc molt turístic i això fa que, per mi, es perdi un xic l’essència que devia tenir el lloc temps enrere. Sopem, per recomanació d’en Jorge, un noi que viu de les propines dels establiments per portar-los clients, a un restaurant a on fan cuina típica i torno a sopar casado. El nen que ens porta el compte m’acaba fent esbotzar un somriure amb la seva simpatia desbordant. Després d’omplir l’estómac, anem a descansar, però encara em quedo una bona estona xerrant amb la Flor i la Giani.  Quan la Giani ja es retira, amb la Flor continuem xerrant de política i m’agrada conèixer el punt de vista d’una Argentina sobre la realitat del seu país. Segons ella hi ha corrupció i ha deixat de creure en els polítics i se li trenca el cor quan els nens esnifen cola des de ben xics. Quan ja s’acosta mitjanit, ens retirem a dormir, que de nou, el dia següent, tocarà matinar. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís