Costa Rica, dia 7: de Cahuita a Manuel Antonio (24 de març de 2015) (II)

Els altres indígenes que hi ha són els cabècars (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cab%C3%A9cars ; http://es.wikipedia.org/wiki/Cab%C3%A9car) , que segons s’explica a la viquipèdia “Els cabécars (Kabekwa, en cabécar) són una ètnia indígena de Costa Rica. Es troben situats en Chirripó, a la Vall del Pacuare, i en la Reserva de Talamanca, entre les províncies de Cartago i Limón, així com una petita comunitat que viu a Ujarrás de Buenos Aires de Puntarenas. Els cabécars són una de les ètnies indígenes de Costa Rica que ha aconseguit mantenir gran part de la seva identitat. Conformen un dels pobles amb major diversitat cultural a Costa Rica, doncs practiquen gairebé totes les seves formes tradicionals de vivència: posseeixen medicina natural, danses, cacera, pesca, tradicions, cultura, religió i idioma propis. Després dels bribris, són l'ètnia indígena amb major quantitat d'individus al país. Els cabécars han habitat el territori nacional de Costa Rica almenys durant aproximadament 3.000 anys. El seu origen s'ha relacionat amb el d'uns altres grups txibtxoïdes de l'Àrea Intermèdia d'Amèrica, similar als ngöbe, kunes i bribris, especialment amb aquests últims, els cabécars comparteixen gran quantitat d'aspectes lingüístics i culturals.

Durant l'època precolombina, els cabécars van aconseguir establir a Talamanca el més fort i important dels cacicatges de l'Atlàntic del país, en el qual s'assentaven diferents grups indígenes amb llengües de la família viceítica, una branca de lesllengües txibtxa: ateos, térrabes, viceïtes, urinames, aoyaques, terbis i els mateixos cabécars. En l'època de la conquesta de Costa Rica, Talamanca va ser l'únic cacicatge que no va aconseguir ser conquistat íntegrament pels espanyols, de manera que aquesta regió es va convertir en zona de refugi per a molts aborígens que escapaven del domini espanyol. Durant el segle XVII, Talamanca va ser important escenari de rebel·lions indígenes, encapçalades per líders cabécars com Guaycorá i Sumamará, que van incendiar la ciutat de Santiago de Talamanca en 1610, o Comesala, qui al costat de Pablo Presbere va encapçalar la revolta indígena més important de la història colonial de Costa Rica en 1709”. (continuarà)
(La fotografia correspon a una vista durant el trajecte entre Cahuita i Manuel Antonio)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís