Costa Rica, dia 8: Parc Nacional de Manuel Antonio a San José (25 de març de 2015) (III)

Mentre ens dirigim cap a la zona de Playas Gemelas podem contemplar com un grup de monos caputxins ha capturat una rata i es dedica a jugar amb ella. Em fa molta gràcia la cara que posen mentre l’observen, una cara de curiositat total i gestos molt homínids en algun moment. Manuel Antonio està preparat pel turisme i això es nota en la presència de lavabos i llocs per treure’s l’arena dels peus, coses que no hem vist en cap dels altres parcs visitats. També ens conten que hi ha gent que només paga l’entrada de 16$ per anar a la platja. Aquest preu, però, només el paguen els estrangers, ja que els habitants de Costa Rica només paguen uns 3$ per poder entrar al parc. Ens esbandim la sorra dels peus i anem caminant, gairebé de forma solitària pels senders que ens porten a Puerto Escondido, un lloc una mica allunyat i al qual s’hi pot accedir per unes empinades escales de fusta. A aquest lloc no sempre s’hi pot accedir per culpa de les marees, però estem de sort i podem visitar aquest petit tresor, aquest port natural dins del parc. Com que el temps se’ns tira al damunt, fem quatre fotos i ja marxem a fer una visita llampec a les Playas Gemelas, a on malgrat la mala mar, hi ha gent que s’hi està banyant. Encara ens quedarien zones del parc per veure, però no hi ha temps material de poder-hi accedir! Quan ja ens disposem a desfer el camí cap a l’entrada (l’única manera de sortir del parc), veiem per fi monos titís, que estan en perill d’extinció i que es protegeixen molt (http://monotiti.amerisol.com/flagship-grey-crowned-squirrel-monkey/; http://www.portasol.cr/en/news-blog/142-protecting-the-mono-titi-in-manuel-antonio-costa-rica.html; http://es.wikipedia.org/wiki/Saimiri_oerstedii_citrinellus; http://en.wikipedia.org/wiki/Grey-crowned_Central_American_squirrel_monkey). Retornem tot xino-xano a l’entrada i ens entretenim una estona comprant regals per unes parades d’artesania que hi ha prop de l’entrada del parc. Allí també ens refresquem amb un suc natural i retornem cap a la platja gran de l’entrada del parc, d’accés lliure. De camí trobem uns nois d’un bar proper que donen menjar a monos titís i els podem veure ben de prop. Ja a la platja, el dia comença a decaure i ens esperem per a poder veure una magnífica posta de sol, de les més boniques que he vist en la vida fins al moment, sota una agradable brisa. I quan el sol ja s’ha amagat rere l’horitzó i la lluna comença a fer acte de presència pugem al bus, ple fins dalt, que ens deixarà a davant del hostel (continuarà)
(La fotografia correspon a un mono tití i el vídeo a un dels monos que vam poder veure) 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís