Costa Rica, dia 8: Parc Nacional de Manuel Antonio a San José (25 de març de 2015) (I)

Ens desvetllem aviat, cosa fàcil en una habitació compartida. Avui ja no ens trobem a la banda del Carib, sinó que ahir vam creuar el país per arribar a la zona del Pacífic, sempre previ pas per San José, el centre neuràlgic d’on surten totes les línies de bus que connecten el país. Teníem previst visitar la part del pacífic, però més al sud, al parc de Corcovado (http://en.wikipedia.org/wiki/Corcovado_National_Park)  i Golfito (http://www.golfito.info/golfito/golfito-costarica-espanol.html; http://en.wikipedia.org/wiki/Golfito ), però la manca de bones comunicacions i la falta de temps ens en van fer desdir. Després de sospesar la possibilitat de visitar San Gerardo de Dota (http://www.sinac.go.cr/AC/ACOPAC/PNQuetzales/Paginas/default.aspx; http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_nacional_Los_Quetzales;  i el cerro del Chirripió (http://es.wikipedia.org/wiki/Cerro_Chirrip%C3%B3; http://www.parquenacionalchirripo.com/; http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_nacional_Chirrip%C3%B3) , al centre del país, i descartar-ho per no portar roba d’abric suficient, vam decidir visitar Manuel Antonio, a on ens trobem avui. Esmorzem al hostel, una mena de pasta couen al moment. Mentre mengem i bevem un cafè, uns quants hostes comencen a mirar a l’arbre que tenim just davant. I és que hi ha un ós peresós (http://ca.wikipedia.org/wiki/Peres%C3%B3s; http://en.wikipedia.org/wiki/Sloth) , que amb la seva parsimònia es va movent per les branques. Tal i com s’explica a viquipèdia, aquests mamífers de quatre estómacs  “Els peresosos (Folivora) formen un subordre d'animals mamífers placentaris d'espècies herbívores (De l´ordre Pilosa) adaptades de tal manera a la locomoció arborícola que han perdut la capacitat de moure's per terra.Son animals neotropicals. El que més crida l'atenció d'aquests animals són les seves urpes llargues i corbades que els serveixen com a ganxo quan s'agafen a les branques dels arbres, també tenen utilitat defensiva. Tots els peresosos tenen tres dits en els peus, pel que fa a les mans aquest nombre oscil·la entre dos i tres, depenent del gènere (Bradypus en té tres mentre que Choloepus en presenta dues). En totes les extremitats els dits són sindàctils, és a dir, estan units. Pel que fa als braços, aquests són notablement més llargs que les potes. Els peresosos tenen un cap petit i aplanat, sense pavelló auditiu i la cua és pràcticament inexistent, encara que pot arribar als 9 centímetres. La mida d'aquests mamífers comprèn entre 40 a 75 centímetres i el pes ronda els 4,5 kg. Un altre fet distintiu és el nombre de vèrtebres del coll; en la resta de mamífers és de 7, en el cas dels peresosos és diferent segons les espècies. Són longeus, poden viure fins a dotze anys. Gairebé totes les espècies de peresosos es troben en perill d'extinció degut, sobretot, a la tala descontrolada de la selva Amazònica. Els peresosos habiten els boscs tropicals d'Amèrica Central i del Sud on també se'ls anomena "pericos ligeros". Comparteix hàbitat amb el jaguar, el seu depredador més freqüent. Com ja és sabut, els peresosos es desplacen de forma molt lenta, avançant en primer lloc un membre i després l'altre. Són totalment incapaços de romandre drets i es mouen per terra arrosegant el cos amb gran dificultat. Els peresosos, com a norma general, baixen un o dos cops per setmana a terra per a defecar i orinar. Passen gran part del dia dormint, amb el cos enrrotllat i el cap entre els braços. En aquesta posició l'animal es camufla força bé i passa desaparcebut enfront depredadors com el jaguar. A més a més, en el pelatge tenen incrustacions d'algues verdes unicel·lulars que els confereixen un color verdós que també els ajuda a ocultar-se. Són animals solitaris i silenciosos, però a vegades emeten un so greu, a manera de lamentació. Sorprenentment els peresosos neden bé i poden creuar rius per a buscar parella o nous territoris. Són mamífers d'hàbits majoritàriament nocturns. Els peresosos didàctils poden arribar a ser força agressius, són més actius que els peresosos tridàctils. No són poc freqüents disputes serioses entre mascles i femelles dominants. Les proporcions de femelles per mascle en aquest tipus de peresós són de fins a un mascle per 10 o 20 femelles, en una àrea determinada” (continuarà)

(La imatge correspon a un ós peresós)