Costa Rica, dia 9: de Manuel Antonio a San José (26 de març de 2015) (I)

Avui, de nou, és dia de trànsit. Ens llevem i anem a esmorzar de nou pancakes i pinya natural. No tenim la sort de poder contemplar de nou l’ós peresós davant de l’arbre de la terrassa a on prenem cafè i degustem els pancakes que el cuiner del hostel prepara sempre al moment. Saludem els nois francesos de la nit anterior i ens n’acomiadem, tot desitjant-los sort i un molt bon viatge. Com que encara ens queden algunes hores abans d’agafar el bus que ens retornarà a San José, prenem el bus urbà que ens porta del poble de Manuel Antonio a Quepos (315 colonos) i anem a Quepos (http://en.wikipedia.org/wiki/Quepos )a passejar. Quepos ve a ser com la població més gran de la zona i hi ha bastants més establiments que no pas a Manuel Antonio. Hi ha força més activitat a tot arreu, sobretot a l’estació, a on locals i turistes es barregen constantment. Després d’assegurar-nos que tenim bitllet per tornar a San José, passegem pel poble i acabem entrant a unes quantes botiguetes, a on ens firem. L’estona passa ràpidament i després d’un cafè entre la xafogor, retornem al hostel a recollir les maletes. Passem una estona entretinguda mentre arriben uns turistes argentins que demanen una habitació i quan s’esdevé l’hora, sortim a la parada de bus a esperar-lo. Encara faig una últims intents per veure tucans, els únics grans animals que no he vist i que poc després del migdia, segons ens explica la gent local, es posen en un arbre prop del hostel. A més, el guia del dia anterior ens ensenyà un vídeo d’un d’ells, al costat del hostel, mentre intentava menjar-se un altre ocell. Però no estem de sort i pugem al bus, a on, curiosament, ens retrobem amb el guia que el dia anterior ens va ensenyar alguns dels secrets del parc de Manuel Antonio. Fa força calor i comencem el trajecte cap a San José. Faig alguna capcinada, però la veritat és que no estic gens tranquil·la. Estem assegudes a primera fila i tenim una molt bona prespectiva de les imprudències del conductor: passar-se l’estona trucant, enviant missatges o bé avançant en línia contínua. Tinc el cor al puny, i com jo altres passatgers, sobretot una senyora ja gran que també seu en els primers seients. 

(continuarà)

(La fotografia correspon al jardí de casa la Meritxell i en Cecil i el vídeo, a una iguana del parc de Manuel Antonio)