Costa Rica, dia 9: de Manuel Antonio a San José (26 de març de 2015) (i II)

Després de tres hores d’angoixa, arribem a San José ja de nit.  Em vull queixar de la passivitat i imprudència del conductor, però em recomanen que ho faci per mail, ja que està tot tancat a l’hora que arribem. Hem quedat amb en Cecil i la mare de la Meritxell, la Sara, davant del teatre nacional. Tot i que el trajecte per anar-hi no és gaire llarg, com que anem carregades i és ja de nit, optem per agafar un taxi. Entre la multitud de taxistes que s’ofereixen a portar-nos, escollim a una senyora molt simpàtica. Un cop al teatre, saludem als nostres amfitrions i pugem a un altre taxi; aquest segon ens mena a un restaurant vegetarià al centre de la ciutat, a on al cap d’una estoneta, se’ns ajunta la Meritxell. La veritat és que les menges de l’establiment són boníssimes i passem una agradable vetllada de converses. Marxem i la primera parada la fem a deixar la simpàtica mare de la Meritxell, que ens presenta el seu germà. Els dos tenen una vitalitat increïble i no aparenten gens l’edat que tenen! De camí cap a casa la Meritxell i en Cecil comença a sonar música catalana al seu cotxe: porten un CD regal d’una seva amiga catalana i em fa gràcia sentir la música de la meva terra a tants milers de quilòmetres de distància de manera inesperada. Un cop a casa seva ja és força tard i no tenim gaire temps per xerrar: organitzem la manera com marxarem el dia següent i ens queda una estoneta per arreglar les maletes, curulles de records i d’experiències, per retornar cap a les nostres llars a l’altra banda de l’oceà.

(La fotografia correspon al CD de música catalana que corre per Costa Rica)