Costa Rica, dia 10: de San José a Filadèlfia (27 de març de 2015) (I)

Amb el record de la primera nit a San José, més freda que totes les que posteriorment passaria al país, em tapo ja d’entrada. Dormo poques horetes, ja que l’Anna marxa de matinada i em llevo a obrir-li la porta i espero que arribi el taxi que en Cecil i la Meritxell han demanat per ella; opten per demanar-ne un d’una companyia que ja ha anat alguna vegada a casa seva, ja que sinó és força difícil d’explicar com s’arriba a l’indret a on viuen els amics. El taxi tarda una estoneta, i malgrat la son que tenia quan m’he despertat, em desvetllo i em costa tornar-me a adormir. Quan el sol ja ho il·lumina tot, sí que m’aixeco per no tornar-me a enllitar. Una dutxa amb aigua fresca em desvetlla del tot i amb tot a punt, vaig a acomiadar-me definitivament de la Meritxell i en Cecil. Prenc un cafè amb ells i la Meritxell marxa a la feina, després de fer-nos una forta abraçada. Llegeixo una estona al seu jardí, envoltada de la quietud i de les flores precioses de tots colors que el solquen. Cap a mig matí en Cecil en porta a San José, a un lloc a on hi ha taxistes i agafo un taxi que em portarà a l’aeroport. El taxista em demana uns 30$ pel trajecte, que es fa molt agradable. És un senyor molt simpàtic que m’explica unes quantes coses. Passem per una zona plena de concessionaris de cotxes i a on també hi ha molts venedors ambulants. M’explica que hi ha zones de San José molt perilloses, a on ni ell mateix hi posa els peus. El senyor m’encomana el “Pura Vida” tant típic d’ells i finalment arribem a l’aeroport. Abans de poder fer els preceptius tràmits per embarcar, cal pagar 29$ en concepte d’impostos per l’estada al país. Aquests diners els han de pagar tant els turistes com els locals, però pel que sembla, a partir d’ara ja s’inclouran directament dins del preu dels bitllets d’avió. Mentre faig els tràmits per facturar la maleta la noia del taulell m’adverteix que el vol va amb retard i que no és gaire segur que pugui agafar l’enllaç a Charlotte i per aquest motiu ja em fa una prereserva pel primer vol del dissabte a Filadèlfia. Em puja una mica la mosca al nas, però no hi puc fer res. Després dels controls de seguretat pertinents, dino i m’espero a que puguem embarcar. Efectivament ho fem amb retard i el vol se’m fa etern. 

(La fotografia correspon a una de les flors del jardí de la Meritxell i en Cecil)