“Pell de cilici” de Josep Pastells

El gran Guillem Terribas, ja en un dels seus últims actes com a responsable de la Llibreria 22, em va regalar el llibre de Josep Pastells “Pell de cilici”, premi Just Casero 2002. Em va fer un molt bon regal, i com no, la lectura dels relats de Pastells de nou em va enamorar. Un llibre d’aquells, que com “Cacic de fireta”, es llegeixen ràpidament, però et quedes amb ganes de molt més. La història narra la vida de l’Alícia, una noia periodista amb una vida plena de superacions i vicissituds , que malda per superar les seves pors interiors. La noia, que havia pertangut a l’Opus Dei, decideix sortir-ne i iniciar una nova vida, però sempre li quedarà la marca física i mental del cilici. Quan sembla que ha agafat les regnes de la seva vida, un tràgic fet  li esqueixa el futur. Una història molt ben trenada, que inclou temes periodístics com les tortures policials, el terrorisme, la justícia, la religió, etc. Un ben merescut premi Just Casero i un llibre molt, molt recomanable. Et queda la dolça no d’un cilici, sinó d’una engrescadora narració.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís