Dia 1 (27 de febrer de 2015): de Filadèlfia a Chicago (i V)

Fem un xic de cua per baixar i anem a buscar el metro que ens portarà de nou cap a l’hostal, però abans passem pel parc del Mil·lenni, espectacular de nit. Un cop a l’hostal, tenim temps just de descansar 10 minuts abans de reunir-nos amb una colla de gent més de l’alberg per anar a fer un “pub crawl”, una ruta de pubs pel voltant de la zona a on dormim. Hi ha majoria de nois i de seguida se’ns presenten dues americanes molt simpàtiques; una és d’origen indi i és molt simpàtica. L’altra noia és també agradable però molt més reservada. Anem al primer pub i després d’una agradable xerrada, marxen, ja que van a veure una comèdia, un dels gèneres teatrals pels quals Chicago té gran fama. De fet, ens havíem mirat d’anar a algun espectacle, però o bé són cars o bé no hi ha entrades. La primera sorpresa de la nit ens la trobem quan volem pagar les cerveses. Un noi alemany que també està al tour, ens les ha pagades. Seguim amb la ruta de pubs i ens parem en un segon, molt proper al hostel, a on de nou el noi alemany ens convida a cervesa i a xarrups. Tasto la “Lagunitas”, una cervesa que és suau i m’agrada bastant. A la conversa s’ajunten dos alemanys més, un de moderat i l’altre pitjor que la Merkel! Ens mig discutim sobre el procés d’independència de Catalunya; ell diu que mai ho aconseguirem i li rebato amb uns quants arguments que sembla que no té ganes d’escoltar. Més empatia trobo en el guia del pub, un noi americà que parla un bon castellà i més obert de mires. Finalment, tot i que encara queda un tercer pub, com que volem aprofitar el dia següent, anem a comprar quelcom per sopar. Hi ha un establiment mexicà prop del pub a on menjo el millor taco vegetal de la meva vida! Amb la panxa plena, marxem cap a descansar una estona, malgrat que el soroll de la calefacció de l’habitació fa que el son no sigui tant plàcid com desitjaria. 

(La imatge correspon a la ciutat de Chicago reflexada a la "mongeta"  del parc del Mil·lenni)