De bàrbars i barbàries (II)

Una altra barbàrie viscuda en les darreres setmanes és l’assassinat de 148 estudiants kenyans a mans de fanàtics religiosos,  a qui ni es pot qualificar de musulmans, sinó de bàrbars. La fina línia entre la vida i la mort resulta que era un versicle de l’Alcorà, per exemple. 148 vides segades en nom del no res.  Malgrat la ràbia i la impotència, però, dol mol que pel fet de ser negres, sí, així, amb aquesta cruesa, aquests estudiants no han estat homenatjats ni se n’ha fet tanta difusió com si haguessin estat blancs i d’un país europeu, posem per cas. Molts governs ho han condemnat, però ni de bon tros han fet els escarafalls que haurien fet si no hagués estat a l’Àfrica més profunda.  I així anem. Avui en dia encara el color de la pell és més important que les ànimes i les persones. I mentre les coses no canviïn, aquest món continuarà essent un lloc molt millorable 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís