De bàrbars i barbàries (i III)

Arran de l’accident d’avió a on van morir molts catalans, entre altres nacionalitats, alguns descerebrats es van dedicar a fer moltes piulades anticatalanes, alegrant-se de la desgràcia dels altres i de la mort de gent catalana. A part de la ràbia per la pèrdua dels seus parents, les famílies van haver d’aguantar aquesta bura indigne. I llavors diuen que no hi ha problemes de convivència entre Catalunya i Espanya. La premsa estrangera es va fer ressò fins i tot d’aquesta aberració, de la malaltia d’odi que tenen alguns.  Aquesta vegada sembla que la fiscalia hi ha posat mà i perseguirà a aquesta gent que no té ni humanitat ni res. Un altre tipus de bàrbars, un altre tipus de barbàrie, aquella a on l’odi és superior a tot i aquesta “gent” ni té capacitat d’empatia. Primer de tot som persones, però hi ha alguns que primer de tot són un sac d’odi. Tan de bo això canviï ben aviat...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol