Un poema de Maria Antònia Salvà


Lluneta de pagès
Lluneta del pagès,
jo estic dins ca-teva
i tu no em dius res.

Jo tenc un aucell
que canta l’aubada
i a cada passada
se bada un clavell.

Jo sent un mussol
que plora, i voldria
cantar nit i dia
com un rossinyol.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís