Dia 1 (27 de febrer de 2015): de Filadèlfia a Chicago (III)

El 1933 i el 1934 s'hi va organitzar la Fira Mundial de Chicago, coneguda com "Un segle de progrés", amb una societat no lucrativa al gener de 1928. La seva finalitat era celebrar una fira mundial a Chicago el 1933. L'exposició "Un segle de progrés" va ser ideada com un centenari, commemorant així, la ciutat de Chicago i un testimoniatge dels assoliments científics i industrials d'aquest temps. Situada al sud de Navy Pier (Moll De L'Armada), a Chicago, Aquesta exposició, "A century of Progres", tenia 112 hectàrees a la riba del Llac i estava constituïda per dues llacunes artificials i per Notherly Island. La fira es va inaugurar el 27 de maig de 1933 amb l'encesa de llums amb els llamps de l'estavella Arcturus. Els llamps es van concentrar en cèl·lules fotoelèctriques en una sèrie d'observatoris astronòmics i després es van transformar en energia elèctrica que es va transmetre a Chicago. A diferència de qualsevol fira anterior, ‘A Century of Progress' va celebrar el color i l'enllumenat. L'arquitectura de la fira es va veure influïda per la Gran Depressió de l'època. Més que concentrar-se en l'arquitectura, la fira es va centrar en el progrés científic i tecnològic i en els processos de fabricació relacionats amb això. La "A Century of Progress Exposition" va ser un èxit sense precedents i va acollir a més de 48 milions de visitants en els dos anys que va durar. Va oferir un albiri animador en un futur materialitzat per la tecnologia mentre celebrava els assoliments del passat.
En l'actualitat, Chicago és una ciutat dinàmica i culturalment diversa. És un centre internacional per als negocis i els viatges d'oci, degut en part, a l'accessibilitat de la ciutat mitjançant el transport, una pròspera comunitat de negocis i hotels, restaurants, llocs de compres, etc.
Chicago és una ciutat esportiva: té dos equips professionals de beisbol, els Cubs i els White Sox; un equip professional de futbol americà, els Bears; un equip de futbol, els Fire; un equip de basquetbol, els Bulls (equip del famós Michael Jordan), i dos equips professionals d'hoquei sobre gel, els Blakhawks i els Wolves.”
El primer que fem, però, es anar a dinar una miqueta en un restaurant proper per agafar energia per aguantar tota la fresca que ens espera durant la tarda. Té una bona colla d’anys i té una ambientació antiga. Dinem bé i per acabar de rematar-ho, a la sortida agafo un cafè. I amb això, ens disposem a visitar la ciutat. Amb el metro arribem fins al centre, prop de la Water Tower (http://en.wikipedia.org/wiki/Chicago_Water_Tower); la torre es va construir el 1869 amb la intenció de portar aigua del llac Michigan cap al centre de la ciutat, però actualment és un mena de museu. Aquesta torre és la segona més vella de tots els Estats Units. Tot seguit, caminem un mica per la “Magnificient Mile”, tot un gran aparador comercial de marques caríssimes. Però aviat ens en desviem i anem a un centre mèdic proper, a on amic d’una amiga, l’Hugo, ens espera per deixar-nos unes targetes per visitar gratuïtament el museu d’art de Chicago. Però un cop allí, no les troba. Conversem una mica amb ell i malgrat la fresca, retornem al carrer i anem cap a la zona del “Navy pier”, una mena de moll al llac Michigan (https://navypier.com/; http://en.wikipedia.org/wiki/Navy_Pier). El llac glaçat està preciós, però a part de fer-nos unes fotografies prop de llac, no entrem pas al Navy. El llac Michigan fins i tot té un far al mig i segons sembla, s’utilitza, entre d’altres coses, perquè els vaixells carregats de cereals hi guardin tant preuats cereals, que es conserven perfectament gràcies al fred. (continuarà)
(La fotografia correspon als gratacels de la ciutat) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís