“Totes les cançons parlen de tu”, de Xavi Sarrià

Durant el viatge a la Xina, vaig començar (i acabar) en un tres i no res, la segona entrega literària de Xavi Sarrià, cantant també dels Obrint Pas, després del recull de contes “Històries del paradís”. El llibre, publicat per la recent estrenada editorial “Sembra llibres”, al qual vaig assistir a la presentació que es va fer a Girona, és un reflex de la València oblidada dels anys 90. La novel·la de Sarrià em recorda a les narracions de Ferran Torrent en el dibuix de la ciutat del Túria. Narra les vivències d’una generació amb la qual em sento molt identificada;  s’hi desgranen cançons que també formen part de la meva vida, històries que succeeixen a València però que podrien tenir lloc a qualsevol ciutat dels Països Catalans. Un repàs a la València de l’especulació immobiliària, de la resistència, de la gent que s’estima la ciutat i la llengua. A través de la vida de l’Ivan, l’Eskorbutín, la Marta i companyia, Sarrià trava un viatge per la ciutat i per l’interior del protagonista, de l’Ivan. Un viatge a on sovint es troben amor i odi, que no s’entenen un sense l’altre i la línia que els separa és a voltes molt prima. En “Totes les cançons parlen de tu”,   una colla d’amics amb ganes de fer música, d’escriure cançons, de viure l’adolescència, s’enfronten amb les dificultats i les il·lusions pròpies de l’edat però també amb fantasmes ben reals com el feixisme, l’alcoholisme, la drogoaddicció o la malaltia. Però lluiten per sortir endavant, per defensar el que creuen, per defensar la  seva llengua i el seu futur. Una novel·la de molt bon llegir, amena i dinàmica, del tot recomanable. I és que sempre, segur, hi ha alguna cançó que parla de tu!