Lanzhou, dia 10: visita a l’Institut d’Agricultura i visita per la ciutat (7 de maig de 2014) (I)


Em llevo aviat. Avui espero la trucada de l’investigador amb qui m’he de reunir. No sé a quina hora em trucarà, per això des de ben aviat ja estic a punt. Aprofito mentrestant per treballar (a l’habitació disposo fins i tot de PC, tot i que faig servir el meu). A mig matí, rebo un mail amb un telèfon del citat investigador. Em diu que agafi un taxi i que el taxista truqui al número que em doni per tal que em porti al seu centre. Recullo les coses i em disposo a anar-hi. A la recepció de l’hotel, però, trobo tot de personal que en prou feines parlen anglès. Finalment, com puc, els faig trucar a en Martin (nom anglès) de l’investigador. Acaben essent vuit persones per entendre què vull!  Ho fan i em fan agafar un taxi, que em porta fins a on hi ha l’Insitut de Recerca Veterinària de l’Acadèmia d’Agricultura Xinesa de Lanzhou (http://www.caas.cn/en/administration/research_institutes/research_institutes_out_beijing/gansu_lanzhou/77942.shtml) . Per arribar-hi, creuem el riu Groc i també un barri molt i molt pobre. Hi ha molta mainada pels voltants, sortint d’escola, però el terra no està ni asfaltat i les cases cauen. Però després de la imatge desoladora, ens enfilem per un turó i arribem a l’Institut a on tinc la reunió. Un contrast brutal; molta modernitat, grans edificis i una zona enorme i molt ben conservada. Espero pacientment dins del taxi que arribi el noi amb qui tinc la reunió. Ens coneixem només de parlar per mail i via Skype. Al principi anem els dos amb reserves. Em fa un tour pel campus i flipo de com n’és de gran. Com que ja és gairebé migdia, molta gent marxa a dinar; hi ha bastant tragí de gent. Estan construint molts edificis nous. I els laboratoris que m’ensenya estan molt i molt bé, molt ben equipats. Passem molta estona voltant pel campus; m’ensenya les instal·lacions i anem parlant de feina mentrestant. Fa bastanta calor, més de la que m’esperava. Després de la visita diu que em convida a dinar. Li dic que sóc vegetariana i em diu que d’acord. Marxem a peu i travessem de nou tot el barri pobre. Entrem en un restaurant, però està ple i em diu que anirem a un altre. Mentre anem parlant de feina, anem voltant. Em porta fins a la vora del riu Groc, a on en la llunyania s’observen els molins per tal d’extreure aigua del riu, molt usats segles enrere.  En Martin convenç  a uns guardes que obrin la zona tancada per tal que puguem passejar ben bé pel costat del riu. És cabalós i té el color groc-marronós que li dóna nom. També em conta que fa qüestió d’un parell de setmanes hi va haver un problema greu d’intoxicació. La gent veu del riu i l’aigua estava contaminada. Passegem per una zona que estan arreglant. Tot el terra aixecat, molta pols i un llarg camí vorejant el riu. Per la zona hi trobem molta gent, la majoria molt pobres. Alguns surten de banyar-se al riu, d’altres hi pesquen, d’altres pel que sembla hi fan vida. Pobresa i riquesa a pocs metres...El noi m’explica que ara mateix Xina és una potència mundial, però que hi ha molta gent que no se n’adona encara. Al final, anem congeniant molt bé. Després de molta estona de caminar pel costat del riu, marxem cap al centre de la ciutat. Ben bé ja portem més de dues hores i mitja caminant quan entrem a un restaurant. Ell ha estat a Europa i a d’altres parts del món. Es nota pel seu anglès i per la seva visió del món. Mentre anem caminant, trobem bastanta gent, tant de l’ètnia Ham com de la musulmana. També em fixo que aquí a Lanzhou hi ha plaques als arbres. Segons vaig aprendre, si un arbre té una placa verda amb el nom de l’espècie significa que aquest arbre té més de 300 anys. Si té una placa vermella, té entre 100 i 300 anys. Camina que caminaràs, arribem a un restaurant a on hi ha moltes coses vegetarianes.  Mengem tot parlant de feina (per variar); el que no suporto és que ens porten aigua calenta (literalment amb una tetera) per beure, enlloc de fresca, amb la calor que fa! El que més m’agraden de tot el que ens porten són unes delicioses albergínies! Mengem i  continuem parlant de feina tot passejant. Ens parem a un temple budista, que queda mig amagat entre els grans edificis que poblen la ciutat. És el White Cloud Temple (http://lanzhou.weebly.com/white-cloud-temple.html) . Hi entrem, miro els enormes budes que hi ha per allí i marxem. Passem per un munt de carrers molt cèntrics. Finalment, després de caminar i caminar, arribem a la zona a on hi ha Wuquanshan Park (http://lanzhou.weebly.com/1/post/2008/09/wuquan-shan-park.html), a la muntanya de Galoan.  
(La imatge correspon al riu groc, al seu pas per Lanzhou) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís