De Lanzhou a Zhangye (dia 8): les roques de Danxia (5 de maig de 2014) (III)



Ella m’explica, com ja havia sentit, que la majoria de xinesos són de Han (92%) (http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88tnia_han; http://en.wikipedia.org/wiki/Han_Chinese ), però que hi ha altres ètnies i que a algunes, no se’ls permet fàcilment l’entrada a altres parts de la Xina.  Segons la viquipèdia, “Els han (en xinès simplificat o , xinès tradicional 漢族 o 漢人, pinyin hànzú o hànrén) són l'ètnia majoritària de la Xina i el grup ètnic més nombrós del món. Originaris de la Xina continental, on constitueixen un 92% de la població de la República Popular de la Xina, després de la invasió dels mongols en 1276, es van dispersar, constituint el 98% de la República de la Xina (Taiwan), el 75% de Singapur i un 20% de la població del món. Hi ha una diversitat genètica, lingüística, cultural i social entre els han, principalment pels segles d'immigració i assimilació de diversos grups ètnics de dins de la Xina. Els han són un subgrup del grup humà Zhonghua minzu. Alternativament, els acostumen a referir-se a ells mateixos com els "Descendents del Drac xinès" o els "Descendents de l'emperador Yan Di i Huang Di". El nom de han prové de la Dinastia Han (http://ca.wikipedia.org/wiki/Dinastia_Han) , també és el nom d'un riu de la Xina central i en xinès clàssic el nom de la Via Làctia. Prop de 40 milions de xinesos de l'ètnia han es troben per tot el món però principalment per Malàisia, Vietnam, Tailàndia, Indonèsia i les Filipines. Als Estats Units n'hi ha 3 milions i constitueixen prop de l'1% de la població total.”

També gràcies a que l’he coneguda, el preu del tour em sortirà molt més econòmic del previst i hauré vist més coses de les que m’esperava (llàstima que no hauré vist Mati Si!). Enmig d’un paisatge que talla de nou la respiració, anem tirant amb el taxi. La taxista es veu simpàtica tot i que no parla anglès . L’Emily, el nom occidental de la noia xinesa, m’explica que s’estudia anglès a l’escola secundària però com que no el practiquen, molta gent l’oblida. Estic contenta d’haver-la conegut i de no haver de fer sola el viatge sense entendre res. Les Danxia Rocks són impressionants (http://en.wikipedia.org/wiki/Danxia_landform ; http://www.huffingtonpost.es/2013/01/25/montanas-de-colores-en-china_n_2548774.html; http://www.chinahighlights.com/zhangye/attraction/danxia-landform-geological-park.htm) . Sembla que aquestes formacions rocoses, formades sobretot de sediments  vermellosos i conglomerats, es van formar a l’època del Cretaci (http://en.wikipedia.org/wiki/Cretaceous ). Diverses falles van provocar que tingui l’aspecte que es pot veure avui. Els colors dels estrats provenen de la deposició de diversos minerals amb distinta pigmentació; milions d’anys després, la col·lisió de indo-australiana i la placa tectònica euroasiàtica van provocar les ondulacions que donen lloc a aquest paisatge increïble.
El Parc de Danxia té tres zones visitables. Normalment es porta als turistes a una primera, però la taxista ens porta a una segona. L’Emily em conta que ha viatjat molt sola pel món, tant dins com fora de Xina. De fet, aquests dies ho fa també sola, després que comencés el viatge a Xian amb una amiga i que aquesta hagués de marxar per problemes familiars. S’ha informat de com és la millor manera de visitar els Danxia Rocks i ha vist que l’opció d’aquesta taxista era bon: preu raonable i molt bones referències en els comentaris. Per pagar a la primera part de Danxia Rocks, la menys coneguda, cal pagar 40 iuans. El fet que ens hàgim conegut també beneficia a l’Emily. Ella havia treballat com a guia i encara conserva les credencials. Explica que em fa de guia personal, de manera que a ella li surt gratuïtament l’entrada! Entrem al parc i ella i la taxista convencen al guarda que hi puguem entrar amb el taxi! Així ho fem i anem fent parades en llocs estipulats. En aquesta zona de les roques hi ha gran multitud de formes esculpides de manera natural a les roques. Pugem moltes escales per arribar als punts superiors dels miradors i gaudeixo un munt del paisatge i de la tranquil·litat, ja que no hi ha gaire gent, per no dir ningú, passejant. Finalment, marxem, després de parar-nos en tres o quatre punts. L’únic punt negatiu és quan he d’anar al lavabo: és simplement un barracó prefabricat amb un forat a terra i a no s’amuntega la merda  i les mosques! Continuem amb el taxi ens parem al segon punt dels Danxia Rocks, el més turístic i conegut. Aquí sí que no podem entrar amb el taxi i cal pagar, a més de l’entrada, el bus amb el qual és obligatori moure’t (continuarà)
(La imatge correspon a la primera zona de les Danxia Rocks visitada)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís