Pequín, dia 6 (3 de maig de 2014): les tombes de Ming i la gran Muralla (zona de Mutianyu) (3 de maig de 2014) (i III)



El guia també ens ha explicat que durant el dia, els soldats es comunicaven d’una torre a l’altre mitjançant senyals de fum, mentre que a la nit, ho feien amb senyals de foc. També ens ha explicat que els guerres portaven els cabells llargs com a honor a les mares, i que si se’ls tallaven, era com fer un desgreuge a les mares. Després de més de dues hores de voltar per la gran Muralla, retornem a peu fins al punt de partida. Molta gent, però, no ho fa d’aquesta manera, és a dir, caminant, sinó que utilitzen els funiculars, els telecadires... o un tobogan expressament dissenyat per això!!! És flipant! Un cop a baix, ja hi ha tothom al mini bus i marxem. Ho fem aviat per no trobar molt de trànsit a l’entrada a Beijing! Tot marxant, no m’agrada la manera com el noi dels EUA, l’australià, i en menor mesura, els israelians, tracten al guia. Se’n foten a la seva cara. El guia és molt simpàtic i trempat i em sap greu que el tractin així. Amb el noi francès, ens entenem amb la mirada. Veient això, pots arribar a entendre com a vegades els xinesos tracten malament a alguns turistes. Però per culpa d’uns quants imbècils, rebem tots. I encara m’indigna més quan sento la conversa (perquè parlen alt) del noi dels EUA amb l’australià. Els dos són homosexuals i el dels EUA està casat amb el noi de Taiwan. Tampoc m’agrada com el tracta, respon per ell, el subestima. Sento que explica que ha patit rebuig pel sol fet de ser gai. I per això encara em costa més d’entendre que se’n foti del guia... La parella israeliana (ell està de molt bon veure) explica que porta molts mesos viatjant per Àsia. Ell ja set, i ella 5... Torno a fer una capcinada i obro els ulls quan arribem a Beijing. Ens porten de nou al mateix lloc que ahir, a la Dr. Tea i em torno a empassar tota l’explicació dels tes, mentre els degusto. Avui la noia ens explica que les dones, per demostrar que som distingides, cal que agafem d’una determinada manera la tassa. Tot seguit (i em torna a emprenyar la manera com alguns del tour se’n foten de la gent xinesa), marxem a fer l’última parada del dia, a la zona olímpica. Abans, però, el noi israelià m’explica que va visitar Barcelona però que una de les coses que més li va impressionar va ser les muntanyes de Montserrat!  Fa moltíssim vent i faig un intent d’aproximació cap a l’estadi, el “Nest Bird” (http://en.wikipedia.org/wiki/Beijing_National_Stadium)  i a l’”Ice Cube” (http://en.wikipedia.org/wiki/Beijing_National_Aquatics_Center) ; un parell de fotos i a resguardar-me de nou cap a la furgoneta. Amb en Kevin parlem del malbaratament en tot l’equipament olímpic i de la pobresa que impregna part del país; cap dels dos atinem a entendre-ho gaire. I tampoc comprenem com hi ha hotels de 7 estrelles; què hi deuen donar a dins? En la nostra llunyania n’observem un, un dels pocs del món.  I d’aquí, ja no gaire res més que acomiadar-me dels companys de viatge (alguns ja havien marxat abans, els més repel·lents) i arribar a l’hotel. Un cop a l’hotel, ja fosqueja i el vent no cessa. Abans de marxar a descansar, però, no em puc estar de queixar-me a l’hotel, ja que altra volta m’han fotut: he pagat 240CNY pel tour, mentre que la majoria de la gent només n’ha pagat 180. No suporto que em prenguin el pèl d’aquesta manera... Però bé, marxo a descansar amb el cap ple de noves vivències!!!
(La imatge és del Bird Nest, a la zona Olímpica de Beijing)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís