De Lanzhou a Zhangye (dia 8): les roques de Danxia (5 de maig de 2014) (IV)


Només de posar-hi els peus, el que veig supera les meves expectatives, el que ja havia vist en guies i per internet. Hi ha una munió impressionant de colors. La primera parada amb el bus és de pell de gallina, es veuen moltes formes i colors, però encara són millors les que vindran.  La segona ja és preciosa, la tercera increïble, i l’última, sense paraules, de les coses més belles i impressionants que he vist mai. Per sort ho tenen ben controlat i delimitat per evitar que es faci malbé. Les muntanyes de Danxia són fetes de colors, com els pots de sal de colors que feia de petita o bé que es venen en zones costaneres. La petita pega és que avui fa vent i que el hi ha núvols baixos que enteranyinen el sol. Per sort, però, marxen una mica i puc extasiar-me amb els colors que ofereix la natura. M’hi passaria hores i hores contemplant el paisatge i passejant-hi, tot i que avui no hi ha la millor llum per gaudir-lo del tot. Una de les coses naturals més inversemblant que els meus ulls hagin pogut veure.  A la retina i a la memòria ja m’hi quedaran per sempre les hores viscudes en aquest racó de món, en plena ruta de la seda. Sort que amb mi, però, hi ha l’Emily, ja que tot el que diuen és en xinès i no entenc res d’horaris ni res per l’estil. També observo com hi ha més camells bactrians; es poden fer trajectes pel parc amb ells!  Un noi xinès també demana fer-se una foto amb mi. Finalment, marxem. El parc ja no trigarà a tancar i a nosaltres encara ens queden uns 30 minuts ben bons fins a retornar a Zhangye, que té uns 260000 habitants. La taxista, però, mentre estàvem dins, no ha perdut el temps. Ja ha carregat una altra noia per fer uns calerons extres! Un cop tornem a la ciutat, passem per davant de la Drum Tower. Com m’explica l’Emily, de Drum Tower n’hi ha a cada ciutat antiga de la Xina i significava el centre de la ciutat ( a Xian, a Beijing i a d’altres ciutats també n’hi ha).  Passem per grans avingudes plenes de botigues autòctones o de franquícies estrangeres i també hi ha un grup d’empleades  d’una botiga fent gimnàstica amb la música a tot drap. Finalment, arribem a l’hotel que he reservat, el Huachen International hotel (http://english.ctrip.com/hotels/detail?Hotel=22707&Allianceid=14883&SID=429443&ouid=hotel&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_term=Huachen+International+hotel+Zhangye+Exact&utm_campaign=Hotel_CN_Hotel_Names_exact&gclid=CJDgjuzamL4CFdWCvQod-mQATg ). Tot i que és un xic car, m’he hagut de decantar per aquest, ja que espero que almenys hi parlin anglès i també perquè a d’altres hotels no accepten estrangers (passa sovint a Xina). Un cop entro, l’Emily m’acompanya. I sort! Tot i ser un hotel internacional, no parlen anglès!! Ella fa de traductora i decideix que compartim habitació. A mi no em deixen escollir-ne una d’individual, així que m’agradi o no, he de pagar per una doble. Ella em paga el que hauria pagat a l’hotel a on volia anar; per mi millor, em surt un xic més barat, tinc companyia agradable i tinc traductora! La sorpresa ve quan no em deixen pagar amb targeta de crèdit perquè no és xinesa! En d’altres llocs, fins i tot a supermercats, pots pagar amb targeta! Suposo que aquesta zona encara està molt poc desenvolupada! Pugem a l’habitació i la veritat és que està prou bé. Hi  ha un elefant en fet de tovalloles per donar la benvinguda (sort de la meva nova amiga xinesa que m’ho tradueix), caramels i una àmplia habitació amb dos llits. Per sort en aquest hotel sí que hi ha wifi a l’habitació; en els de Pequín i de Lanzhou, només hi ha wifi al lobby. Després de descansar una miqueta, em deixo portar. Agafem un taxi que ens porta a una zona de mercat, a on hi ha moltes parades. Allí les mirem una mica i entrem en un establiment a on tot està en xinès. Al final demano uns noodles vegetarians, que engolim en un tres i no res, tot i que estan força calents. I és que tenia gana, perquè en prou feines havia menjat res en tot el dia! (continuarà)
(La imatge correspon a Danxia rocks, la zona més coneguda i més espectacular)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"