De Lanzhou a Zhangye (dia 8): les roques de Danxia (5 de maig de 2014) (I)

Em llevo quan tot just l’alba despunta. No tinc temps d’esmorzar, ja que a l’hotel no el donen fins més tard. Baixo a recepció i amb la wifi consulto alguns correus abans de marxar. Mentre som allí, hi ha encara el recepcionista simpàtic de la nit anterior i fem petar un xic la xerrada. M’explica que a la Xina no poden saber el sexe del seu nadó fins que naix, que està prohibit que se’ls hi digui (suposo que per evitar avortaments en el cas que el sexe no sigui el desitjat; tot i això segur que alguns dels ”ricatxos” ho deuen fer). També em conta que la regió oest del país és la més pobra, i que Gansu no és l’excepció, que no està tant desenvolupada com altres i que molta gent no rep gaire educació. Quan li comento que no em sento espanyola, a tomb amb la conversa, em pregunta directament si sóc catalana, que coneix la problemàtica i que si la funda del mòbil és la bandera catalana. Els ulls em surten gairebé d’òrbita, però me n’alegro molt que ho conegui! Segons em sembla, ho coneix gràcies al Barça! Cal reconèixer que el club blaugrana és un bon ambaixador de Catalunya al món! M’acomiado d’ell i vaig caminant cap a l’estació, a uns gairebé 2km de l’hotel, que els faig per una gran avinguda, a on els nens ja van cap a l’escola (suposo que comencen a les 7, a jutjar per l’hora que és). Arribo a l’estació i comença l’odissea de demanar un tiquet. Després de fer 10 minuts de cua, li ensenyo el paper que em va fer anit el recepcionista i em diu que he d’anar a la fila del costat. Així ho faig i em donen el bitllet. Sort del paper! En els bitllets, tot en xinès, hi posen el teu número de passaport, la data, el trajecte, el número de tren, l’hora, el vagó i el seient. Ho dedueixo com puc! També he agafat un seient “dur”, dels normals, que em costa 75 iuans. Ara arriba el moment de veure a quina andana agafo el tren. Mostrant el bitllet i fent senyals, dues dones m’ho indiquen. Torno a passar un control de seguretat (t’escanegen la maleta i et comproven un parell de vegades el tiquet i pujo al tren. Trobo el meu seient; davant meu hi ha una parella molt i molt jove; adolescents. Ell amb les mans endurides i molt pendent d’ella, que crec que és sa germana . També hi ha una altra dona. Els nois porten una galleda als peus que fa que m’hagi de seure de costat tota l’estona. I comença el trajecte, un trajecte que no oblidaré per la bellesa del paisatge. Lanzhou, amb uns tres milions d’habitants, sembla no acabar-se mai. A una banda del tren hi ha el Huáng He, el riu groc, i a l’altre edificis i més edificis.  El Huáng He (http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Groc; http://en.wikipedia.org/wiki/Yellow_River) deu al seu nou al perenne color groguenc, fruit del moviment de sediments. Tal i com s’explica a la viquipèdia, “El riu Groc o Huang He / Huang Ho (en xinès: 黃河; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, riu Reina) és el segon riu més llarg de la Xina (després del riu Iang-Tsé) i el sisè més llarg del món, amb una longitud estimada de 5.464 quilòmetres. Té el seu origen en les muntanyes de Bayan Har, a la província de Qinghai, a la part occidental de la Xina, i flueix a el seu curs travessa nou províncies fins a desembocar al mar de Bohai. La conca del riu Groc té una extensió de 1.900 quilòmetres d'est a oest i una amplada de 1.100 quilòmetres de nord a sud. La superfície total de la conca és de 752.443 km².  El riu Groc està considerat com "el bressol de la civilització xinesa", ja que la seva conca és on es desenvoluparen les antigues civilitzacions de la Xina i fou la regió més pròspera de l'antiguitat xinesa. Però les freqüents inundacions, sovint devastadores, degut en gran part a l'elevada llera del riu del seu curs inferior, també ha fet que rebés els noms poc envejables del "dolor de la Xina" i el "flagell dels fills de Han". En la literatura xinesa antiga les referències al riu Groc apareixen simplement amb un "Ell" (河), la paraula que posteriorment ha arribat a significar simplement "riu" en la llengua moderna. La primera aparició de la denominació de "riu Groc" (黄河) apareix en el Llibre de Han (en xinès simplificat: 汉书, en xinès tradicional: 汉书, pinyin: Han Shu), una obra escrita durant la dinastia Han Occidental (Xi Han 西漢) (206 aC - 9 dC). El nom de "riu Groc" descriu el color perenne de l'aigua tèrbola en el curs inferior del riu que es pot descriure com a ocre. El color groc prové del loess que es troba en suspensió, ja que les seves aigües arrosseguen molta quantitat de llots i loess, provinent dels deserts de l'Àsia Central, els qual li donen el aquest color groguenc característic. De vegades, el riu Groc és anomenat de manera poètica "Flux de fang" (en xinès simplificat, 浊流; en xinès tradicional, 浊流; en pinyin, Liú Zhuo). A l'idioma xinès l'expressió "quan el riu Groc flueixi de manera clara" s'utilitza per referir-se a un esdeveniment que mai succeirà i és similar a l'expressió occidental, "passarà quan els porcs volin". (continuarà)

(La imatge correspon al paisatge que es veu marxant en tren des de Lanzhou a Zanghye)