Xina i el Tibet, dia 9 (4 d’agost de 2013): De Pequín a Xi’an (visita a la Pagoda i al museu d’Història) (i II)

Dins de la furgoneta em refresco una miqueta i la propera parada que fem és al Museu d’Història de Saanxi (http://en.wikipedia.org/wiki/Shaanxi_History_Museum; http://e.sxhm.com/ ). Allí hi entrem i no fem gaire tros, la guia sembla que té pressa per acabar. Només fem la part de baix del museu. Allí hi ha elements des de la prehistòria fins a molt més endavant. Des dels primers homínids fins als guerrers de Terracota. Hi ha molts elements de bronze, joies, ceràmica i un llarg etcètera. També narra una mica la història de l’origen de la Xina, sempre al voltant del riu groc, del riu Groc, el segon més gran de la Xina. També hi ha un gran lleó a l’entrada, que simbolitza una femella. Em perdo una mica, la veritat, amb la història. De totes maneres em crida l’atenció la reproducció d’una tomba a on hi ha enterrat l’emperador i l’emperadriu amb tots els seus servents i les respectives mullers. Es veu que en alguna època, quan moria l’emperador, s’enterraven vius amb ell els seus servents!!! (http://www.chaos.umd.edu/history/toc.html; ).Passegem una miqueta més i acabem a unes reproduccions dels guerres de Terracota, que visitaré demà.  I ja marxem, tot i que de nou, m’hauria agradat poder-m’hi estar una estona més. La propera destinació és l’hotel... però ai las, la noia s’equivoca d’hotel i anem a un que no toca.  Des d’allí, després d’una estona per desfer el malentès, agafem un taxi per arribar al Citadines, l’hotel a on m’he d’allotjar. És bastant cèntric i la guia em deixa ja passat migdia. A part del llit, també disposo d’una cuina ben equipada. Estic esgotada. Porto nits sense dormir gaire i m’agafa una mica de desencís. Intento descansar però no puc i la veritat és que el món em cau a sobre... però no s’hi val a rendir-se en ple viatge! Em canvio, em poso roba estiuenca i surto a veure la ciutat. I vaig caminant i sense ni adonar-me, passo per davant d’una rèplica en petit de la pagoda i m’endinso en un mercat d’artesans. A prop també hi queda una antiga muralla de la ciutat, que actualment estan rehabilitant. Un cop dins del mercat, hi camino una bona estona i acabo comprant algunes coses. Mica en mica, em vaig animant, veient la vida de la ciutat, tot i que no hi ha molts turistes. Després de passejar-me entre els artesans i per parar una mica la calor, entro en uns grans magatzems, que podrien pertànyer a qualsevol ciutat del món, ja que tot són marques estrangeres que es poden trobar a Milà, Tòquio o Nova York, per exemple! I els preus són més cars que a Catalunya! M’hi sento fora de lloc i continuo caminant, fins que la calor em fa tornar a entrar a uns altres grans magatzems (visca el capitalisme!) plens de gent, però a darrera hi ha com un mercat i m’hi dirigeixo. Semblen una espècie d’encants i com qui no vol la cosa, ja hi sóc a dins. Tothom és xinès, i la gent em mira i riu. I m’acabo comprant un vestit, tot i les dificultats idiomàtiques, que superem el venedor i jo amb una dosi d’humor. I a fora, de nou més encants i em compro unes arracades precioses, després de riure una estona intentant fer-me entendre. La dona em fa unes grans explicacions com si l’hagués de comprendre, però res de res! I d’aquí ja trobo un altre mercat i un altre... mare meva, no s’acaba mai! Creuo la carretera per sota (hi ha un munt de passos subterranis i m’acabo endinsant en una botiga de calçat). Pujo els cinc pisos amb escales elèctriques pensant que en algun moment trobaré les de baixada, però... al cinquè pis no sé com sortir-ne. Les venedores em fa la gran explicació en xinès i jo... ni papa! Finalment trobo com sortir-ne! Amb  un ascensor que queda amagat entre unes cortines!  A fora, de nou creuo la carretera per sota i em trobo davant de la Bell Tower (http://en.wikipedia.org/wiki/Bell_Tower_of_Xi'an ), tot i que no hi entro. No gaire lluny queda la Drum Tower (http://en.wikipedia.org/wiki/Drum_Tower_of_Xi'an) , a on tampoc entro... però em perdo sense voler pels carrers de la ciutat musulmana (http://www.travelchinaguide.com/attraction/shaanxi/xian/moslem-street.htm) . Els musulmans aquí s’anomenen la comunitat Hui. Quanta vida que hi ha, un lloc realment que cal veure! Acabo endinsant-me per una mena de basar i quan en surto per un altre costat, la vida bull! Hi ha un munt de gent comprant menjars que em semblen extremadament exòtics. Les olors es barregen amb la gent, amb la vida quotidiana i somric. L’essència de la ciutat en plena efervescència. Les dones porten el cap amb mocador i cuinen tota mena de menges, com ara ous, pans i un llarg etcètera. No m’atreveixo a tastar res, simplement a observar.  M’hi passaria hores, però es fa tard i retorno cap a l’hotel a descansar, ja que malgrat que ja fosqueja a fora, la xafogor és més intensa que mai i el cansament també es fa molt intens!

(La fotografia correspon a la Bell Tower)