Xina i el Tibet, dia 10 (5 d’agost de 2013): Xi’an (el museu Banpo, els guerrers de Terracota i l’essència de la ciutat) (II)

Omplim la panxa i tot i la canícula, caminem vint minuts fins a arribar als pavellons a on hi ha els guerrers. Primerament, però, fem  una parada en una sala d’audiovisuals a on expliquen una mica la història dels guerrers. Els guerrers de Terracota (http://en.wikipedia.org/wiki/Terracotta_Army)  són un dels descobriments arqueològics mai realitzats. Es van descobrir per casualitat el 1974 quan uns pagesos volien fer un pou i va descobrir milers d’estàtues de guerrers i de cavalls! Aquest exèrcit subterrani ha estat guardant durant milers d’anys l’ànima de Qin Shi Huang (http://en.wikipedia.org/wiki/Qin_Shi_Huang) , un emperador que tenia por dels esperits que el podien esperar després de la mort i que va ser el primer que va unificar Xina, el 221 abans de Crist.  Va planejar i va començar la construcció de la seva tomba quan va ser elegit emperador, amb 13 anys.  Avui en dia, encara sembla que no s’ha descobert la magnificència del lloc a on està enterrat ja fa més de dos mil anys.  Hi ha tres zones a visitar, la 3, que conté 72 guerrers i cavalls i que sembla que serien els capitostos dels guerrers.  La segona zona té 1300 guerrers i cavalls, tots diferents. El nivell de detall és extraordinari i no n’hi ha cap d’igual! Finalment la zona 1 és la més impressionant. Sembla que hi hauria 6000 guerrers, tot i que només se’n poden veure uns 2000. Per a la construcció d’aquest exèrcit sembla que hi varen treballar més de 700000 persones durant un munt d’anys, uns 38. Els pagesos que van  començar a cavar el pou , estaven aproximadament a més de 1.6 quilòmetres d’on es creia que hi havia la tomba de Qin Shi Huang, mort als 49 anys. L’home va morir durant un viatge, pel que sembla per la ingesta d’unes píndoles de mercuri preparades pels seus alquimistes i metges que suposadament l’havien de fer immortal, la seva gran obsessió. Segons la història, la tomba de Qin Shi Huang conté palaus plens de pedres precioses i rius de mercuri per evitar les intrusions (fet que sembla que s’ha comprovat amb prospeccions científiques). Els arqueòlegs encara no han entrat a la tomba, però sembla que els nivells de mercuri són fins a 100 vegades superiors del normal.  I tampoc es coneixen gaires escrits o referències, ja que els qui van construir i dissenyar al tomba van ser assassinats. Els que van construir els guerrers sembla que ho van fer per parts i al final, les ajuntaven. Els materials utilitzats provenien del Mont Li (http://en.wikipedia.org/wiki/Mount_Li)  i els guerrers tenen mida natural! De guerrers n’hi ha amb diferents posicions i cap és igual. Segons com tenen el cabell se sap el rang. Si porten com dues cues, són oficials; si en porten només una, suboficial. Si porten monyo, un soldat ras, i només hi ha un pentinat destinat a l’emperador. Després de  veure l’audiovisual passem al pavelló 1, a on hi ha la majoria de soldats. Tot i la gent, impressiona com està tot! A la majoria els han hagut de reconstruir, una feina, mai més ben dit, de xinesos! També hi ha moltes parts tapades, i es perquè els guerrers estan pintats, però quan entren en contacte amb l’aire, el color es perd. Per això els mantenen enterrats fins a trobar la tecnologia adient per a poder-ho fer. L’any passat en van fer un intent infructuós i ara s’hi continua treballant. També hi ha una zona destinada al treball. La guia ens explica que s’hi treballa de nit, mentre que de dia està obert al públic. I un dels últims descobriments sembla que és que hi ha un exèrcits de guerreres! Encara hi ha molt per fer! Després vaig al tercer pavelló, el més petit, a on no hi ha molt per veure, i finalment, al segon. Allí s’hi exposen alguns guerrers ja restaurats i també es pot veure com s’hi continua excavant. És impressionant, i a més la feina que hi ha a unir els trossos, ja que molts es veuen trencats. Molta zona, però, encara està coberta i s’ha d’excavar. M’hi passo una bona estona contemplant-ne la magnificència i finalment surto a un pavelló-museu. Allí observo com es va descobrir i s’ha anat transformant el lloc, des d’una zona rural fins a esdevenir el que és avui en dia. Cada dia es fan nous descobriments: sembla que hi havia uns guerrers que eren acròbates, altres que cuidaven dels animals dels quals l’Emperador gaudiria en l’altra vida, els guerrers arquers, uns altres que feien com d’escrivans... Tot el que s’amaga en aquesta zona encara no s’ha descobert i sembla que cada dia apareixen noves sorpreses! Els guerrers de Terracota han romàs durant molts anys ben amagats, ja que durant una rebel·lió cap al 206 abans de Crist es van cremar i destruir, quedant enterrats uns 5 o 7 metres sota terra fins que van ser trobats pels pagesos (al pavelló 1 encara es veu el lloc a on els pagesos van començar a excavar) (http://community.travelchinaguide.com/review2.asp?i=1448; http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/china/9323791/How-Chinas-Terracotta-Warriors-were-nearly-destroyed.html; http://www.china.org.cn/china/2012-06/10/content_25612238.htm) probablement per culpa d’algun terratrèmol (continuarà)

(La fotografia correspon als guerrers de Xi'an)