Xina i el Tibet, dia 13 (8 d’agost de 2013): Lhasa II (el Palau d’estiu i el Temple de Sera) (I)

El dia s’aixeca assolellat a Lhasa. Em llevo i baixo a esmorzar, i coincideixo amb la parella belga, amb qui comparteixo taula i conversa, a més de provar iogurt de la femella del yak, la dri (http://es.wikipedia.org/wiki/Bos_mutus) .  Al cap de poca estoneta ens ve a buscar el guia, de qui no aconsegueixo pronunciar-ne el nom encara. Quan ja som tots a dins del cotxe, els mateixos que ahir i amb el mateix guia i conductor, marxem fins al palau d’estiu del Dalai Lama, el Norbulingka (http://en.wikipedia.org/wiki/Norbulingka) , situat també dins de Lhasa, a tan sols tres quilòmetres del Palau de Potala. Allí la vida bull. Està pleníssim de cotxes i de gent. I és que aquests dies he tingut la sort de poder trobar-me amb el festival del iogurt. Comença al monestir de Drepung, continua al de Sera i acaba al Norbulingka, a on hi van famílies senceres a fer pícnic i també s’hi fan espectacles de lhamo, que és una mena d’òpera tibetana, tal i com veurem més tard. Després d’anar en ramat, car sembla que per les autoritats xineses no som gens benvinguts ni benvingudes. I comencem a veure estances i més estances, cadascuna dedicada a un dels diferents Dalai Lama, amb els seus corresponents trons i estances particulars. Al centre hi ha un petit llac i també el Nou Palau d’Estiu, el Takten Migyü Podrang, el del 14è Dalai Lama. Hi entrem i l’emoció que sento és enorme, com poques vegades. Davant dels trons i de les imatges dels budes hi tenen cremant una mena d’essències, que s’escampen arreu. En principi es cremava amb greix d’animals, de yak crec recordar, però ara es fa amb essències vegetals importades de l’Índia. Quedo meravellada de nou amb tants budes i amb la història que s’amaga darrera de cadascun d’ells. Anem entrant a diferents estances corresponents a diferents Dalai Lama, amb els seus corresponents trons, imatges i també monjos que hi preguen. A les parets també hi ha llibres sagrats, curosament tancats, que es veu que només pot llegir el Dalai Lama o els religiosos. Una cosa que em crida poderosament l’atenció és la quantitat de diners que la gent arriba a oferir a les imatges, a l’igual que bufandes blanques.  I també els diners que es donen als monjos que hi poden haver per l’estança, a qui també s’ofereixen begudes i en tenen un munt per allí. Comentem, irònicament, que els monjos, enlloc de meditar, compten diners. Ni m’imagino els diners que s’arriben a recaptar d’aquesta manera, i també m’agradaria saber de què se’n fa... Continuem anant de palauet en palauet, amb un munt de flors que ho fan tot més bonic i també una grandiosa quantitat de gent fent pícnic. Un altre fet que ens explica el guia és que cada matí, s’ofereixen 7 bols d’aigua a la figura dels budes que la gent sol tenir a casa, per tal que els ofereixi protecció (http://www.pinklotus.co.uk/About_Offering_Bowls.asp) . Finalment entrem a les estances del Dalai Lama actual, a on estava abans de l’exili. Hi ha en aquest cas una ràdio regalada pels anglesos i també, sorprenentment, un lavabo molt ben equipat amb banyera i vàter, regal també d’algun país (per cert, està prohibit tenir una imatge del Dalai Lama actual en cap lloc...) També hi ha una estança a on el Dalai Lama podia rebre a la seva família, a la seva mare i als seus germans. No sé si és en aquesta estança o en una altra que hi ha un tron fet d’or, donació de la gent del Tibet de l’est. Una altra explicació que rebo és de com un Dalai Lama és triat.  Un Dalai Lama és escollit i llavors és educat per esdevenir el líder del poble tibetà. En cap d’aquests llocs, decorats amb bellíssimes pintures, és possible fer fotografies, així que gravo tots els detalls a la memòria. Durant la visita el guia, sempre atent però que no hi hagi massa “espies” al voltant, ens explica algunes coses que em capten poderosament l’atenció. Una és que hi ha un llac al Tibet que et permet veure el futur. Es veu que s’hi puja i des d’allí, des de l’alçada, el contemples, i  si ets una persona afortunada, veus passar la teva vida: el teu passat, el teu present i el teu futur. Aquest llac és el Lhamo Latso (http://en.wikipedia.org/wiki/Lhamo_La-tso)  A vegades calen hores o dies per poder-hi veure com passa la pel·lícula de la teva vida, però en altres casos, no ho veus. Hi ha qui hi ha anat i ha seguit el camí que li marcava el que allí veien; el guia ens explica que un cosí seu hi va veure el seu futur i ara viu a Amèrica.  Actualment, però, es veu que hi volen construir una carretera fins a baix al llac i que això trencarà l’harmonia que s’hi respira (continuarà)
(La fotografia correspon al Palau d'Estiu)
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís