Xina i el Tibet, dia 8 (3 d’agost de 2013): Pequín III (La Gran Muralla, la fàbrica de jade, les tombes de Changling i la casa del te) (I)

Adormir-me no em costa gens ni mica, però sí llevar-me. De nou, ben aviat, tant, que no hi ha ni la possibilitat d’esmorzar a l’hotel! A les 7 ja puntualment em recull la Lili, la mateixa guia d’ahir, però amb diferent conductor. I de nou ens endinsem a les profunditats de Pequín.  A l’igual que ahir, una boira cobreix permanentment la ciutat. I de nou em fixo que el conductor de la furgoneta, a l’igual que el d’ahir, és bastant supersticiós i porten al mirall bastantes coses penjades, a l’igual que una mena de braçalet. També la furgoneta està dotada d’un GPS d’última generació, amb pantalla tàctil i tot. I de nou, tot i ser dissabte, els embussos es fan ben presents. M’entretinc a mirar els cotxes i també els parcs, molt ben cuidats. També hi ha rètols avisant que no es condueixi s’hi es té son o s’ha begut. I és que aquí a la Xina, no hi ha restricció d’edat per beure alcohol o bé per a fumar! Anem tirant i las següent parada que fem és per recollir una noia de Ghana. Tot i que s’havia d’esperar a l’hotel, ja ha començat a tirar i al final la recollim.  Em pregunta d’on sóc i quan li contesto que de “Catalonia”, ella entén de “Catalina” i m’explica que va veure una pel·lícula amb aquest nom i no sé quantes coses més! No recordo el seu nom impronunciable, però sí que més tard he sabut que és d’origen àrab. Anem tirant amb la furgoneta per a recollir dos nois més, tots dos d’origen indi, i com també descobriré més tard, estan a la Xina per feina i han aprofitat l’últim dia per gaudir de Pequín. Mentre els esperem, la noia de Ghana em pregunta si sóc creient i em fa un discurs de que s’ha de ser creient d’una manera bastant imperativa i acalorada. Finalment l’ última persona que recollim és un altre noi, que té tot l’aspecte de mediterrani. Viu al Líban, tot i que és d’origen armeni. I un cop dins del cotxe ja ens enfilem cap a la que serà la primera parada del dia, la Gran Muralla (http://en.wikipedia.org/wiki/Great_wall) , i més concretament, la part de Balading (http://en.wikipedia.org/wiki/Badaling ) . Tot sortint de Pequín la Lili ens explica unes quantes coses: la ciutat està dividida en anells, i el centre de la ciutat, el downtown, és a on es concentren les cases antigues. Hi ha fins a sis anells, i fora d’aquests ja és considera que és el camp. Quan més al centre, més cares són les cases i els lloguers. I també ho són més pels que vénen del camp a buscar un futur més pròsper. La gent que viu al centre és la de tota la vida, i és a on hi ha les cases antigues. Les cases, segons ens explica, estan distribuïdes en 4; nord, sud, est i oest i les habitacions estan davant per davant: la del nord amb la del sud i la de l’est amb la de l’oest.  Al nord hi habiten les persones grans de la casa i també significa l’element foc. Al sud hi habiten els servents o bé es fa servir de zona de rebost i significa l’element aigua. A l’est hi dormen els nois i a l’oest les noies. Aquí també ens explica la Lili que ara les coses estan bastant equilibrades, però durant molt de temps les noies han estat excloses i tenir-ne era signe d’infortuni (malauradament en algunes zones rurals aquesta creença encara perviu...). La banda oest també estava relacionada amb la bona fortuna. I al centre de les quatre habitacions, hi havia el pati, a on es guardaven els animals (http://factsanddetails.com/china.php?itemid=154; http://www.historyforkids.org/learn/china/architecture/chinesehouses.htm; http://www.ichina.org.uk/news.asp?type=15&id=1094 ).  Les cases del centre es veu que només podien ser ocupades per oficials i actualment són les més cares de tota la ciutat. Però tenen la particularitat que com que són tan cares són propietat del govern, que les lloga a les persones oriündes de la ciutat. I aquestes cases tampoc disposen de lavabo, així que la gent va a fer les necessitats en forats fets al terra! Una altra cosa que ens explica la Lili són els colors: el verd vol dir longevitat (a l’igual que les estàtues de les tortugues), el groc, prosperitat i el vermell, fortuna. Una altra cosa que explica és que les famílies riques poden tenir més d’un cotxe, mentre que les altres només un. Això permet als rics que sempre es puguin desplaçar en vehicle per Pequín, mentre que els pobres només ho poden fer uns determinats dies de la setmana. I continuant amb les explicacions també ens conta que per controlar la natalitat durant molts anys només es permetia a les parelles tenir un fill (política molt estricta a la ciutat, a on el naixement d’una segona criatura significava automàticament la pèrdua de la feina i de l’escolarització gratuïta); actualment, si els dos membres d’una parella són fills únics, poden tenir dos fills. Si un dels membres ja té un germà o germana, només poden tenir una única criatura. Mentre ens explica això, anem sortint de la ciutat i continuem envoltats de gratacels i grans edificis de multinacionals de tot el món. I tardem un munt, ja que també és l’inici de les vacances d’estiu i molta gent marxa al camp! I es veu que ara que és època de recollida de préssecs, la gent paga als pagesos i els poden recollir ells mateixos. I com que la cua va per mooolt llarg, faig una petita becaina i em desperto pel soroll dels clàxons i també per veure un parell de topades sense ferits. I també ja comencem a divisar les primeres parts de la Gran Muralla.