Xina i el Tibet, dia 9 (4 d’agost de 2013): De Pequín a Xi’an (visita a la Pagoda i al museu d’Història) (I)

 Avui de nou toca matinar... i molt!  A dos quarts de cinc ja estic llevada, ja que haig de marxar cap a l’aeroport. No he dormit bé, tenia por de no sentir el despertador i no sé quantes vegades m’he aixecat. Al final, amb un munt de cansament em llevo, recullo he  les quatre coses que em falten i baixo a recepció, a on m’espera un noi imberbe que em pensava que era un empleat i resulta que és el conductor que m’ha de portar a l’aeroport. De nou no parla ni fava d’anglès, així que fem el trajecte en silenci, ell escoltant una mena d’emissora una mica histriònica i jo capbussada en els meus pensaments. Quan estem arribant a l’aeroport ja és ben clar, i em quedo captivada amb el sol taronja roent que apareix a l’horitzó. I un cop dins de l’aeroport, el mateix ritual de sempre: facturar la maleta, passar el control de seguretat i esperar. Mentre ho faig em fixo que hi ha molta gent que hidrata els fideus dessecats que venen, i per aquest motiu, a l’aeroport s’ofereix gratuïtament tant aigua freda com calenta. També aprofito per anar al bany i m’adono que hi ha cua... però no per anar als lavabos normals, sinó per anar als que hi ha el forat a terra! Qui les entengui, que les compri a aquestes xineses! També em quedo una mica perplexa quan m’aixeco per anar al lavabo, i tot i haver-hi un munt de seients lliures al meu costat, un tros de quònim s’espera a que m’aixequi per seure al lloc que fins fa un moment havia ocupat. Finalment, ja és l’hora de pujar a l’avió i en aquest cas cal utilitzar la jardinera per a poder pujar a l’avió de China Eastern que em portarà a Xi’an. El vol és plàcid i ens donen esmorzar: com una mena de tapioca, un iogurt i una pasta. I entre cop de cap i cop de cap, contemplo el paisatge rocallós que es veu. Muntanyes i més muntanyes que m’agradaria més explorar-les caminant que no pas veure-les des de dalt de l’avió. Finalment, al cap de gairebé dues hores arribem a Xi’an. Vaig amb pantalons llargs perquè normalment passo fred a l’avió i també porto sabates tapades... i mal fet que faig. Només d’arribar m’espera la guia, una noia que no parla tan bon anglès com la Lili de Pequín, però que és prou simpàtica i es fa dir Zoe. Porta una maleta de lluentons impressionant i també les ungles llargues i pintades de blau, menys una a cada mà, que la porta pintada de color de plata. Em presenta el  conductor, el senyor Li. Pujo a la furgoneta i la Zoe em diu que enlloc d’anar primer a l’hotel, farem el mig dia de tour. I tal dit tal fet, tot i que jo hauria preferit canviar-me i posar-me roba més estiuenca pels 37 graus que hi ha a la ciutat! Avui faig el tour sola. De l’aeroport de Xi’an al centre de la ciutat hi ha aproximadament una hora. I quan entrem a la ciutat, no sé si estic a Wuhan o bé a Xi’an, ja que el paisatge que s’ofereix és el mateix: edificis de com a mínim trenta plantes, amb els habitatges que deuen ser com capses de mistos! I a l’horitzó no s’hi divisa res més. Veure això, en el fons, m’entristeix. Xi’an (http://en.wikipedia.org/wiki/Xi%27an)  està a la província de Shaanxi (http://es.wikipedia.org/wiki/Shaanxi ), a on va començar veritablement la Xina. Era la terra natal de la dinastia Qin (http://es.wikipedia.org/wiki/Dinast%C3%ADa_Qing) , que va unir per primera vegada part de la Xina. Aquesta regió es caracteritza per tenir un munt de llegat arqueològic.  Finalment, al cap d’una bona estona, entrem a la ciutat i passem per un bell passeig de més de 800 metres de llarg, amb un munt d’escultures de guerrers xinesos per parar-nos i baixar davant de la Big Goose Pagoda (http://en.wikipedia.org/wiki/Giant_Wild_Goose_Pagoda ) , budista. Allí baixem amb la guia i hi entrem, previ pagament. Va ser acabada el 652 després de Crist. Un cop a dins la guia m’explica una mica la història del budisme.  Entrem en un temple lateral a on hi ha gent pregant i també una història fet amb jade sobre com va començar el budisme, amb origen a l´Índia. La mare del buda (la reina Maya), que té com a nom , entre d’altres Shakyamuni (http://en.wikipedia.org/wiki/Gautama_Buddha)  va somniar que amb un elefant blanc i quan es va despertar, estava embarassada i l’embaràs va durar 3 anys (tot i que segons les fonts, aquest temps varia). Un cop va néixer va anar creixent, caminant sobre set lotus (flor del budisme) i també hi ha una imatge que s’ensenya a   de nen assenyalant al cel i tocant de peus a terra, com dient que ell està entre el cel i la terra. Una altra imatge evoca el retir espiritual que  va fer durant 7 anys, sense menjar ni veure i per culpa del qual va quedar molt prim. I d’aquí, la resta dels seus dies, fins a la mort, esdevinguda en completa pau quan tenia 80 anys . Després d’aquesta història, anem a una jardins propers, a on hi ha un munt de petúnies, la flor nacional de Xina, i que va fer construir un dels emperadors com a homenatge a la seva mare.  I finalment, entrem a la pagoda. Originàriament tenia 9 plantes, però un terratrèmol pels volts del 1556 la va deixar en set plantes. Hi entrem i en pugem tres. La guia ja veig que no té gens de ganes de continuar escalant nivells. Arribem fins a la tercera a on hi ha les relíquies de buda, unes mini relíquies donades per l´Índia, d’on és originària aquesta religió. També des d’allí s’observa un parc proper a on cada nit es veu que fan espectacles de llum i aigua (aquests dies a la ciutat també es veu qui ha un festival de la cervesa que dura dos mesos!). En sortint observem altres temples: a un hi ha una deessa amb múltiples braços, i a cadascun hi ha un ull. Això significa que quan tens problemes, ella tot ho veu i t’ajuda. I també hi ha un altre pavelló amb tres budes més i un buda guardià, que moltes famílies xineses tenen a l’interior de les seves cases. També m’adono que és corrent que es cremi encens per la zona. La veritat és que m’agradaria quedar-m’hi més estona, però finalment marxem. Fa moltíssima calor i semblo una font vivent! (continuarà)

 

(La fotografia correspon a la Gran Pagoda de Xi'an)