Xina i el Tibet, dia 8 (3 d’agost de 2013): Pequín III (La Gran Muralla, la fàbrica de jade, les tombes de Changling i la casa del te) (II)

Segons Mao Zedong (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mao_Zedong) , qui no ha pujat a la Gran Muralla no és un vertader home! La guia ens explica que la muralla es va construir per evitar les invasions dels mongols; consta de 5000 Km i es va construir originàriament fa més de 2000 anys, durant la dinastia dels Qin (211-207 abans de Crist)( http://en.wikipedia.org/wiki/Qin_Dynasty) . Construir-la va significar que hi participessin més d’un milió de persones, la majoria d’ells presos polítics, i que van morir en la construcció que va durar més de 10 anys. La llegenda diu que en els materials de construcció hi ha els óssos dels qui van morir durant la seva construcció...Tot i això, es veu que la muralla no va ser molt útil com a línia de defensa i durant molt de temps es va oblidar, fins al punt que Mao Zedong encoratjava a que s’utilitzés com a material de construcció. Finalment, però  es va aturar la deconstrucció i es va recuperar la imponent Gran Muralla com a atractiu turístic. Nosaltres anem a la zona de Badaling , la més turística i menys autèntica. Com que no hi acabem d’arribar mai per culpa del trànsit, baixem i anem a peu un tros. La guia ens compra els tiquets i enfilem una mena de telecadira que ens porta fins al damunt. La veritat és que la vista és espectacular, i més encara quan arribem al cim. Ens posem a caminar i a tirar fotografies, gaudint de la immensitat de la construcció. La noia de Ghana es cansa aviat, però amb els altres tres nois fem un bon tros de muralla. Hi ha moltíssima gent, la gran majoria xinesos, tot i que també hi ha alguna que altre estranger/a. I fa una calor impressionant! Hi ha trossos a on la baixada, amb uns escalons del tot imperfectes, es fa perillosa! Finalment, n’acabem marxant. Baixem de nou amb el funicular i allí retrobem la noia ghanesa i la guia. A dalt ens hem fet un bon fart de fer fotos. Com que el col·lapse és monumental, cal que caminem una miqueta i ens posem en un pàrquing ple fins al capdamunt de gent i de botigues. L’objectiu és poder agafar un bus llançadora que ens porti fins a on ens espera la furgoneta. Després de fer cua sota un sol de justícia (la guia porta un paraigua de sol), hi pugem. I la furgoneta ens recull per a portar-nos al proper destí, la fàbrica de jade (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jade_(mineral); http://en.wikipedia.org/wiki/Jade ). Allí hi tenim concertat el dinar. Ens porten uns quants plats típics de la Xina en una taula rodona que compartim els 5 que fem el tour. I després de dinar, arriba la part comercial, a on una noia ens explica els diferents tipus de jade, un mineral que quan més verd és, més pur és. A la zona de Pequín hi ha el jade blanc i també ofereix altres colors, com el lila, per exemple. També ens ensenya a distingir l’original del falsificat, ja sigui perquè fa diferent soroll en picar-lo o bé perquè l’original és molt més translúcid! Ens intenta vendre un munt d’objectes (la veritat és que n’hi ha de preciosos, però també caríssims; la fàbrica també és del govern i podem veure com la gent en fa autèntiques obres d’art a partir d’aquest mineral, sempre utilitzant aigua per tal d’evitar que la pols sigui massa perniciosa!) i com que veig que no en compraré cap, surto. A fora hi ha una petita botiga de regals, que és caríssima... però sento català! M’acosto a una parella que hi ha allí i efectivament, són de Montclús, de la zona de Lleida. Xerrem una miqueta i m’expliquen que durant tres setmanes fan un curs de medicina tradicional xinesa juntament amb altres catalans, però que tenen lliure els caps de setmana. Es presenten: es diuen Jordi i Cristina i xerrem de banalitats fins que ells han de marxar. I al cap de poc, ho fa el meu grup. La noia de Ghana és un autèntic xou: es tira fotos amb tot el que hi ha i amb tothom! Ah, i no té pèls a la llengua. Està estudiant un curs d’economia i per això està aquí i xampurreja un xic de xinès (continuarà)
(La fotografia corrrespon a  la fàbrica de Jade)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís