Xina i el Tibet, dia 11 (6 d’agost de 2013): de Xi’an al Tibet (II)

I mentre dormo, m’entra una noia a l’habitació a deixar-me un parell de iogurts que em serveixen de dinar. Lhasa (http://en.wikipedia.org/wiki/Lhasa)  és una ciutat de uns 450000 habitants i la capital del Tibet. Estic a la serralada de l’Himàlaia. La història del Tibet és complexa i fa ràbia que ells estiguin empresonats pels xinesos i que els turistes hàgim d’anar tot el dia seguits d’un guia, com si fóssim terroristes. La història del Tibet comença al segle setè després de Crist, quan els exèrcits tibetans van formar un gran imperi. Sota el regnat del rei Songsten Gampo (http://en.wikipedia.org/wiki/Songsten_Gampo) , els tibetans van ocupar part del Nepal i més zones.  Però al 842 DC van assassinar un capitost i es va trencar el gran imperi. Durant el segle setè, el budisme s’havia estès per tot el Tibet, adoptant la majoria de rituals Bön (http://en.wikipedia.org/wiki/B%C3%B6n ) (el sistema de creença pre- budista dels indígenes del Tibet). Tal i com he vist, hi ha moltes banderes de colors encara presents que tenen el seu origen en aquesta època. Des del segle 13, la política va començar a tenir un pes important en la religió. El 1641, els Gelupga (http://en.wikipedia.org/wiki/Gelug)  tenien batalles amb els Sakypa i en aquest període va ser quan es va donar el nom de Dalai Lama al cap dels Gelupga. Dalai Lama (http://en.wikipedia.org/wiki/Dalai_lama  ) vol dir gran oceà .I ja des d’aquest moment, política i religió han estat indestriables al Tibet. Quan la dinastia Qing va caure a la Xina el 1911, el Tibet va entrar en una època d’independència que va durar fins al 1950, quan els comunistes de la Xina van entrar al Tibet amb el pretext d’alliberar el milió de tibetans que vivien sota un règim feudal i retornar els ciutadans a la “mare terra”. Aquesta invasió però va ser contestada i el 1959 hi va haver una revolta, i com que es va voler segrestar el Dalai Lama, aquest va fugir a l’exili a l’Índia. Va ser seguir per 80000 tibetans i actualment tenen el govern del Tibet a l’exili a Dharmasala, a l’Índia. El Dalai Lama clama actualment que el que està fent el govern xinès és un genocidi cultural (i per les poques hores que porto aquí, així ho sembla) i s’ha resignat a tenir una regió autònoma més que un país independent.  Per la part xinesa, sembla que esperen que es mori per a posar-hi un successor fet a dir per a ells. El Dalai Lama va obtenir el premi Nobel de la Pau el 1989 per buscar una solució no violenta al conflicte. Però avui en dia, moltes potències mundials, per culpa del gran poder econòmic que està adquirint la Xina, no es volen involucrar en aquest flagrant conflicte. A més, els xinesos clamen que gràcies a ells els tibetans s’han alliberat i que els hi han proporcionat carreteres, electricitat, etc. Els tibetans però no s’obliden de la massacre que van fer els xinesos entre el 1950 i el 1960, quan van destruir-los molts temples i gran patrimoni cultural. Actualment els tenen molt controlats, la presència militar és constant. Tot això ha portat a algunes revoltes i també a la immolació d’alguns tibetans per l’opressió en la qual viuen sotmesos. Espero que la Xina no aconsegueixi el seu propòsit d’aniquilació cultural. He de callar aquí, però fa molta ràbia veure aquest genocidi i no poder-hi fer res. Els tibetans també tenen una llengua pròpia, totalment diferent del xinès, per bé que molts també parlen mandarí. Després de descansar, m’atreveixo a sortir a la ciutat. La veritat és que en arribar m’ha “espantat” una mica la militarització i el fet que es veu que has d’anar a tot arreu amb un guia. Però venço les meves pròpies reticències i em llenço a l’aventura. Pel carrer trobo un noi que no és oriental i li pregunto a on puc anar i si hi ha algun problema. I em calma moltíssim: m’indica a on és el centre neuràlgic i que si porto al damunt el passaport i el permís, no he de témer res. (continuarà)
(La foto correspon a la zona del Barkhor)
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís