Xina i el Tibet, dia 8 (3 d’agost de 2013): Pequín III (La Gran Muralla, la fàbrica de jade, les tombes de Changling i la casa del te) (i III)


I ja marxem cap a la propera parada del tour, la zona de Chanlging, a on hi ha les Tombes de la dinastia Ming (http://en.wikipedia.org/wiki/Ming_Dynasty_Tombs) . Actualment hi ha enterrats tretze emperadors, entre ells el Yongle (http://en.wikipedia.org/wiki/Yongle_Emperor_of_China) , el primer que es va establir a Pequín (va canviar la capitalitat de Nanjing (http://en.wikipedia.org/wiki/Nanjing)  a Pequín perquè quedava al centre del seu imperi) i de la seva dona Xu (http://en.wikipedia.org/wiki/Empress_Renxiaowen) . La guia també ens explica que en quan s’enterrava l’Emperador, hi havia un lloc al costat per enterrar l’Emperadriu i en alguns casos extrems, quan moria l’Emperador, es matava l’Emperadriu i se’ls enterrava junts! També a les tombes hi havia zones per fer ofrenes de menjar.  Actualment, degut a la gran quantitat de gent que hi ha a la Xina, el que es fa és que es cremen els difunts. Només la gent de diners pot comprar una parecel.la al camp per a fer-ho. I sovint hi fan ofrenes de menjar, que la gent del camp, rampinya. La Lili també ens explica que a les portes,  hi havia temps enrere com una mena de poms en les cases dels oficials. El nombre oscil·lava entre 1 i 4. Quan més poms, més rang! I només es podien casar els d’un mateix rang. Si es casaven amb algú d’un rang inferior, passaven automàticament al rang inferior. La gent del carrer, però , no tenia cap mena de rang. També a les portes hi ha com uns escalons, que es veu que eren perquè no hi poguessin entrar els fantasmes. Ens passegem una estoneta pel complex, fem fotos i ja no gaire res més, ja marxem. De passada també visitem una exposició a on retrobo de nou els dos catalans.  Sobta veure que cada emperador mort hi té el seu propi temple! A l’exposició hi ha una estàtua gegantina de l’emperador Yongle  (1402-1424), que hi està enterrat juntament amb l’emperadriu i 16 concubines! A l’exposició també hi ha utensilis quotidians de l’època, molts d’ells fets amb or! Finalment, marxem i tenim una hora de camí, que aprofito per fer una capcinada. I quan em desperto ja estem de nou a Pequín. En aquesta ocasió passem per davant de l’estadi Olímpic, el Bird’s Nest (http://en.wikipedia.org/wiki/Beijing_National_Stadium; http://en.wikipedia.org/wiki/2008_Summer_Olympics) , i també davant de la que fou la piscina Olímpica. El govern hi va gastar moltíssims diners i ara ho ha obert al públic (pagant, esclar!) per tal de recuperar una mica la inversió econòmica. Anem tirant i passem per davant de Chinatown, sí, sí, Chinatown a Xina! Però no ens hi parem,  sinó que la darrera parada del dia és el Teahouse, un lloc a on ens donen a degustar quatre tipus de te diferent. Un de vell que només es ven aquí i molt gustós , el té pur,  un de fruites, un de jasmí i el te Oolong . Entre altres explicacions, ens diu que el te de jasmí ajuda a la vista i a prevenir les radiacions i que fa marxar el mal de cap. En el cas del te Oolong (http://es.wikipedia.org/wiki/T%C3%A9_oolong) , va bé per la circulació i per la pell i efectiu contra l’anèmia. El te pur ajuda a regular la pressió i a disminuir el colesterol, a més d’ajudar a fer perdre pes, regular la diabetis o a treure toxines. I finalment, el te de fruites o te dolç és efectiu per a la digestió.  La noia que ens ho explica també fa ús d’una mena de ninot, el pipiboy per veure si l’aigua està suficientment calenta. Si pixa, està calenta, si no, no! A la sortida ens vol encolomar tes, però són caríssims, així que no compro res. Ah, i també ens explica que per veure el te cal que les noies tinguin els tres dits amb què no s’agafa la tasseta oberts, mentre que els nois els han de tenir tancats. I millor si et pots beure en te en tres glops: els de la felicitat, la salut i la fortuna. I d’aquí, ja poca cosa més. La furgoneta ens va deixant seqüencialment a tots i m’acomiado dels simpàtics companys de viatge que he tingut avui. També de la guia i encara tardo una hora a arribar a l’hotel, a on gràcies a les explicacions de la noia de Ghana, aconsegueixo burlar una mica la censura i entrar a les xarxes socials abans d’anar a dormir...
 
 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís