Xina i el Tibet, dia 7 (2 d’agost de 2013): Pequín I (la plaça Tianamen, la Ciutat Prohibida, la fàbrica de seda, el Temple of Heaven, el Summer Palace i la fàbrica de perles) (I)

No em costa gaire estona agafar el son, com tampoc me’n costa molta perdre’l, avui per culpa de la revifalla de les múltiples picades que porto arreu del cos.  Després de rascar durant una bona estona, em torno a adormir, però ben aviat sona de nou el despertador...I ara sí que em toca llevar-me, vestir-me, esmorzar d’una revolada al bufet lliure de l’hotel, i quan no són ni les 7, ja tinc una furgoneta (com no, amb els vidres tintats!) esperant a la porta, amb el corresponent conductor seriós i la simpàtica guia, que es fa dir Lili (els xinesos es tradueixen el seu nom a l’anglès). La noia va vestida tota de ratlles blanques i negres: verticals als pantalons i horitzontals a la brusa. El conductor porta guants per conduir, com ja he vist altres que ho feien. Emprenem el camí per Pequín i la primera parada és un altre hotel al mig de la ciutat, a on recollim un matrimoni d’origen indi amb el seu fill, tot i que viuen a Dubai des de fa molt de temps, tal i com sabré més tard. La segona parada, al cap d’una hora ja de perdre’ns per l’infernal tràfic de Pequín, és un altre hotel perdut en un cul de sac, a on tenim feines per a sortir-ne amb la furgoneta. La veritat és que em faig creus que no hi hagi més accidents veient totes les imprudències que es fan contínuament a la carretera! Ara un que s’inventa un carril, ara una bici que surt del no res, ara un vianant, etc. Al segon hotel recollim una parella joveníssima: ella és d’origen xinès i té 19 anys i ell en té 17 i vénen de Chicago. I finalment, al cap ja de dues hores d’estar dins de la furgoneta, recollim els últims passatgers del dia, una parella de Califòrnia però que (com també sabré més tard), treballen de professors d’anglès a Corea del Sud.  La guia ens explica que els dilluns i divendres són els pitjors dies pel trànsit. A Pequín sol hi ha 7 milions de cotxes i en certes àrees, els motos i les bicis estan prohibides. També observo que hi ha molts cotxes, però, amb un únic conductor. A Pequín hi viuen 22 milions de persones,  de les quals 10 són oriündes d’aquí, i d’aquests 10 milions, el 80% són jubilats! També ens explica que segons el número i la lletra de la matrícula, els cotxes poden circular per unes zones o unes altres de Pequín o bé uns dies o uns altres! Els que porten la matrícula groga o bé amb una B, són de negocis i no tenen límits. En canvi, els que no tenen símbol de Pequín és difícil que entrin i els que tenen símbol de Pequín, depenent de la lletra, poden circular uns dies o uns altres.  Anem tirant i em torno a perdre amb la multitud d’immensos edificis (fins i tot hi ha la seu de Roca, el dels lavabos!). Al cap de poca estona ens parem a la plaça de Tianamen (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Tian'anmen ), la plaça oberta més gran del món.  Aquí hi ha el centre simbòlic de l’univers xinès. Mao  (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mao_Zedong) va concebre la plaça com el projecte més enorme del Partit Comunista. La veritat és que és enorme, amb moltíssima gent (es veu que hi caben mig milió de persones!) i cada dia hi ha una multitud que vol observar l’hissada i la baixada de la bandera xinesa. Tot i això, també aquest plaça és d’infaust record pels fets que hi van tenir lloc el 1989, durant la matança mai aclarida (http://ca.wikipedia.org/wiki/Protestes_de_la_pla%C3%A7a_de_Tian'anmen_de_1989 ). Un altre element que hi destaca és una enorme pantalla de TV de 27 metres de llargada. Tot i que la plaça és pública, hi ha molta policia i càmeres de seguretat arreu. Però de seguida en centrem en la Ciutat Prohibida (http://en.wikipedia.org/wiki/Forbidden_City) , una cosa espectacular tal i com comprovaré al cap de poqueta estona.  Es va començar a construir sota la dinastia Ming (http://en.wikipedia.org/wiki/Ming_Dynasty ) i va continuar fins a la Quing (http://en.wikipedia.org/wiki/Qing_Dynasty ). Es va començar a construir el 1402 i es va acabar el 1426. Un cop va triomfar la revolució comunista, els últims descendents de la dinastia Quing en van ser expulsats i es veu que ara viuen com uns ciutadans més a la ciutat de Pequín.  S’hi entra per la porta meridiana, a petar de gent. A la primera porta la guia ens fa notar que hi ha com uns sortints a les portes, que són 9 horitzontals i 9 verticals. I és que el número 9 és el número dels emperadors, i per aquest motiu, la Ciutat Prohibida té 9999 habitacions! L’emperador únicament tenia una dona, però tenia també moltes concubines que no podien sortir de la Ciutat, que estava vetada als ciutadans. Per tal de poder-la construir van fer falta un milió d’obrers! Ens anem trobant amb pavellons i més pavellons, primer els de treball i després els de l’estança. Els teulats són grocs, ja que aquest és el color de l’emperador. També hi ha un pavelló dedicat a la cerimònia matrimonial. Una altra cosa que crida l’atenció als teulats és la presència d’una sèrie d’estàtues que representen lleons i que estan a totes les cantonades. Com a forma de drenatge tenien també uns caps de lleons que escopien l’aigua de la pluja. I un altre element a tenir en compte era la presència del lleons guardians a l’entrada de cada pavelló, a l’esquerra la femella i a la dreta el mascle. Algun fins i tot havia estat banyat amb or! També hi ha unes peroles estratègicament situades com a mecanisme de defensa. Als patis tampoc hi havia cap arbre, primer per superstició i segon per evitar que es propagués el foc en cas d’incendi, que ja els pavellons són fets de fusta, d’una fusta xinesa anomenada lama (o quelcom similar). Una altra cosa que em crida l’atenció és una escultura de marbre d’una sola peça a on hi ha nou dragons esculpits! I mentre hi tiro una foto... se m’acosta una noia xinesa i em demana per fer-se una foto amb mi i em dóna la benvinguda al seu país!!! El dia és xafogós i hi ha molta gent. La majoria són xinesos, tot i que també hi ha alguns occidentals. També em fixo que molts xinesos i xineses s’endormisquen per les poques ombres que hi ha. Aquest fet no em sorprèn, ja que he vist ja unes quantes vegades a xinesos i xineses fer capcinades damunt d’una moto o a qualsevol  vorera! Hi ha molts inscripcions en xinès tradicional, però també algunes en manxú. Caminem de Sud a Nord i finalment arribem a la part del jardí, a on hi ha un bell palau al damunt d’una pedra, a on es veu que només hi pujava en comptades ocasions l’emperador. Els arbres són molt vells, i segons si tenen dos (verd) o tres cents (vermell) anys, estan marcats amb unes petites plaques! Aquest és un petit resum del que es pot trobar a la Ciutat Prohibida. Per a poder aprofundir-hi més caldria passar-hi un dia sencer! (continuarà)
(La imatge correspon a la una de les pagodes de la Ciutat Prohibida)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís