Un dia a Barcelona

Reconec que vaig poc a la capital del Principat. Primer de tot pel preu abusiu de Renfe, i segon per manca de disponibilitat. Però la setmana passada, per motius laborals hi vaig anar. Després de realitzar la meva tasca, vaig aprofitar per passejar una miqueta per la gran urbe. I les sensacions totalment contraposades depenent del lloc; per exemple, al barri de Gràcia vaig copsar la familiaritat del barri, un petit gran poble. Per contra, al centre, a les Rambles, tot molt més impersonal. Bàsicament botigues i turistes, cares que divisen el no-res. I entremig d’una voràgine de cotxes, motos, busos, metros, etc, em vaig sentir com una petita formigueta perduda enmig el desert....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís