Un adéu

Ell li acarona la mà. Els seus dits s’entrellacen, les mans dolen de tanta energia que es transmeten. Les mirades clavades a les pupil·les de l’altre fan que el món s’aturi. Però dels ulls en rellisquen llàgrimes, tant per part d’ell com per part d’ella. Qui sap, potser seran els últims instants que les seves pells s’estimin. De sobte un xiulet trenca la trista màgia. Arrenca el tren, sense aturador. Ell marxa a la guerra, ell marxa a una possible mort. I ella? S’asseu a l’andana fins que hores després algú s’apiada d’ella i l’abraça. Retorna de sobte a la realitat. La guerra li ha segat tota esperança i marxa a plorar la mort del seu amor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís