L'àvia Margarita

Potser sempre el Carnestoltes sempre han estat dates agredolces perquè un dimarts de Carnaval, amb els meus set anys i vestint un vestit groc de princesa, la mama va arriba amb el seu vell R-12 verd i va deixar anar: ja està! Jo ja sabia, àvia Margarita, que la vida se t’escolava, tot i la meva innocència. El meu pare va pujar ràpidament al cotxe i marxaren. La iaia Remei em va abraçar i em va acabar de vestir. Va ser la tieta qui em portà al ball més trist. Ja no et veuria més, àvia Margarita. Encara recordo que escalfaves la llet al petit fogó, sota l’atenta mirada de l’avi Miquel. I que marxares ja fa més de 23 anys, però malgrat això, et recordo i et porto el cor. Un petó molt fort siguis on siguis!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís