Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquest és el títol d’un llibre d’Idelfonso Falcones, alhora que un amulet (http://es.wikipedia.org/wiki/Jamsa). Un llarg llibre de gairebé mil pàgines, de les quals gairebé una tercera part se’m feren un xic feixugues, però arribà un moment del llibre que el llibre m’atrapà i ja ho hi hagué aturador per intentar finir les pàgines i descobrir el desenllaç ben tramat de la història. Una novel·la històrica , molt ben enllaçada i tramada, que m’ha fet descobrir una mica més de la cultura àrab, ja que es narra l’expulsió dels moriscos durant l’edat mitjana a l’Edat Mitjana. Endinsar-me a la història narrada ha estat una bonica manera de conèixer elements importants de la cultura àrab, tant propera alhora que tant llunyana a causa de molts mal entesos històrics. Dues cultures separades bàsicament per motius religiosos, però que comparteixen el mateix culte a la verge Un entretingut llibre que val la pena llegir i una bona font per conèixer noves cultures.
Comentaris