Neu!

El dia s’aixeca mandrós... i fred! Els raig de sol esmorteïts fan més palesa la blancor de la neu sobrevinguda en la primera nit de febrer. Els infants corren nerviosos per arreplegar alguna bola de neu que acabarà a l’esquena d’algun amic o amiga. Els cotxes van més a poc a poc que mai... El paisatge urbà, totalment enfarinat; les porcions de gespa verda s’han transformat en una catifa blanca, immaculada, que et crida a llençar-t’hi. De les boques amagades darrere bufandes i mocadors (palestins) en surt un baf de fredor. S’aixeca el dia a la ciutat de l’Onyar, un dia de neu! I el més bonic de tot: la lluna plena, preciosa, es resisteix a marxar; contempla amatent l’espectacle, somrient, mentre el sol li pica l’ullet.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol