Rutina


RUTINA
Asseguts al sofà
Després d’un frugal sopar
La televisió fa d’entreteniment
i els distreu la ment

Ja no saben de què parlar,
ja que tot preparant l’àpat
s’han explicat la quotidianitat,
han xerrat sense aturador,
i fins i tot,
del que els hi pot esguardar l’esdevenidor.

En una mà ella hi té una infusió
i ell amb la seva prem el botó
per fer una ullada
a l’avorrida programació

De sobte ella se’l mira,
Es llepa els llavis; somriu.
I li espeta:
“Ara que la menta
em fa anar tant calenta,
Em podries posar
el teu plàtan al forat
que tinc sota el ventre”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"