Un poema de Miquel Arimany


Entre el desert del no-res...
Entre el desert del no-res i l’oblit
hi ha els oasis de les coses.
tu al jorn arrapa’t ben fort, que la nit
avança, les palpebres closes.
Entre el desert del no-res i l’oblit
Llança, amor meu, el teu crit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís