25 anys sense Salvador Espriu


Un preciós poema de Salvador Espriu... pell de gallina! Avui que fa 25 anys que ens va deixar

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Comentaris

Em sembla que aquest pot ser avui dels poemes més reproduïts en l'homenatge: un càntic elegíac cap al seu (nostre) poble.

Que poc que han canviat les coses en aquests 25 anys d'absència!uncepate
Evita ha dit…
Per desgràcia no han pas canviat pas gaire les coses... tot i que dissortada, és la nostra estimada terra!
Esperem que l'esperit de Salvador Espriu ens acompanyi molt de temps!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís