Calçotada!

És hivern, concretament el febrer... I amb el febrer, temps de calçots, aquesta dolça ceba que sucada amb una salsa semblant a la del romesco fa les delícies d’un munt de paladars. Alhora, la cocció al foc de la parra de la ceba, l’extracció de la part a sucar i menjar-ho solemnement amb un pitet per evitar que els pits quedin bruts de ceba és ja de per si tot un ritual. Alhora, fer una calçotada és un bon pretext per reunir els amics més pròxims i els més llunyans o també tota la família! I després d’engolir aquesta saborosa hortalissa, és el moment de fer un traguinyol de vi, seure a taula amb la família i/o els amics, menjar quelcom més i fer una llarga sobretaula culminada amb un improvisat partit de futbol. Quin bonic cap de setmana de calçotada!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís