Per què?

Divendres a la nit. Decidim anar a prendre una copa pels locals del centre de la ciutat de Girona. Som quatre noies. Els dos guardes de seguretat ens miren i un li diu a l’altre que no. L’altre ens mira i ens demana invitació. No en tenim. Però en aquell precís moment entren dues noies sense el citat paper. M’indigno i li pregunto per què elles sí i nosaltres no. Ell ens respon que les altres noies hi van cada setmana. Servidora li argumenta que algunes altres vegades hi he anat, però això no li serveix de res. Ens miren gairebé amb menyspreu. Després surt un altre estúpid argument: no teniu l’edat suficient, establerta en 23. Sí que la tenim. I no els queden més arguments. Fins i tot altra gent que hi havia davant del local ens dóna suport. Entrem; no perquè en tinguem ganes, sinó per la ràbia acumulada de veure’ns discriminades qui sap per a què. No portàvem cap símbol de cap classe, anàvem vestides amb texans i una camiseta; serà potser per això que com que no ensenyàvem res de la nostra anatomia que no ens deixaven entrar? M’agradaria pensar que no. Poc vam aguantar a dins. I cap a casa amb un gust agredolç: el d’haver pogut entrar després de molt lluitar però alhora amb la tristesa d’haver-nos sentit discriminades per ser com som. I únicament som persones.

Comentaris

estrip ha dit…
estaria bé que diguessis on va ser, i així no anar-hi més. Però s'entén que no ho diguis, potser per les companyes? Bé tu en sabràs el motiu. De totes maneres aquestes coses passen. I no us heu de sentir malament. Ells s'ho perden.
Evita ha dit…
Gràcies Estrip,
costa entendre com això passa encara en ple segle XXI...!
Cuida't

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís